El bàlsam de la política

Ara sentim a polítics i personalitats parlar sobre la violència al carrer, com la que s'esta vivint a Búrgos; diuen que és terrorisme de carrer, atemptats contra la bona gent, contra la democràcia. A moltes tertúlies es tracta el tema i els q s'ho miren amb ulls distants en parlen en general, desde la còmoda posició de la gent "pacífica".
I jo penso, sense fer cap mena d'apologia de la violencia: i que collons esperen?
Estem en un país teòricament demòcrata on, suposadament hi ha tots els mecanismes per sentir-nos protegits, i que passa? Que ens prenen el pel, una vegada i una altra. Votem a un personal perquè ens representi, perquè ens faci lea lleis adequades amb els temps i les necessitats; perquè faci que el país funcioni per a tothom, no momes per a la majoria q els ha votat, i molt menys encara, nomes per a la minoria "classista" que els patrocina.
Pero això es el que ens trobem: política de gremi, on nomes es protegeix al que te més diners, als que ja ho tenen tot de cara, lea minories governants a la llum i a l'hombra... I els altres? Que ens fotin.
Llavors, cabrejats, tornem a votar i tornem a escollir uns altres que, sorpresa! Fan exactament el mateix!! I nosaltres ens emfadem, perquè ja no es tracta de dretes o esquerres, ni tant sols de feixistes i republicans o demòcrates i monarquics... Es tracta de sobreviure a la asfixiant política de minories, on la majoria no pot, ni tant sols queixar-se. Les eines de control i protecció (policia, lleis, jutjats) estan de la banda de la minoria, protegint el que esta establert, i no garanteix els drets de tots.
I és clar, sortim al carrer, en silenci, aplaudint, cridant, arrassant amb tot, cremant, en silenci un altre cop... És igual. Perquè sortim com sortim, no ens fotran ni puto cas.
I ens estranyem que tard o d'hora hi hagi violència? Tard o d'hora, si seguim així, enyorarem la violència que hi ha ara... I llavors ni les tertúlies podran dir la seva...