La màgia de la música

Ara que tinc temps per escriure, encara que sigui lent, vull parlar de la música, de la banda sonora original de la meva vida. Perquè, si algú em coneix bé, sap que la simfonia m'acompanya allà on sigui. Ara mateix, sona.

I dic la simfonia amb coneixement de causa, no m'equivoco. Les melodies de la meva vida van lligades estretament a les orquestres i a les composicions clàssiques, per herència familiar.

Bé, per collons!

Si hagués de posar música a la meva infància, per sobre de tot hi posaria el cant coral, la música dels grans compositors clàssics com Monteverdi, Vivaldi, Mahler, Beethoben, Verdi, Txaicovski, Mendelson, Schubert, Haydn, Bach, Mozart, Strauss, Brahms, Wagner, Händel; podria seguir amb molts més noms -aquests em venen al cap de memòria- i podria aventurar-me a dir-ne títols concrets, però no ho faré, perquè seria això, una aventura. No els escoltava jo tots aquests senyors, era la música que s'escoltava a casa de la ma, sobretot, del meu pare. Els meus pares cantaven a la Sant Jordi, la gran Sant Jordi. I aquest bagatge musical ens va marcar a tots de per vida, suposo. Molts anys de Radio Nacional i de Catalunya música quan va començar a emetre.

Jo no suportava estar tot el sant dia escoltant aquest tipus de música.; necessitava escapar! I m'agradava pujar a casa els cosins i escoltar coses diferents. Música lleugera! Existia una altra cosa fora de les parets de casa... El fet és que sí, m'agrada la música "lleugera"; m'agrada escoltar música pop i heavy (vaig tenir la meva època, oi que sí Marc?), i Grunge i Rock i llatí i folk i tradicional. Puc dir que soc de mentalitat musical oberta i fins i tot, si cal, gaudeixo escoltant géneres que per cultura i tradició atempten contra la meva naturalesa (de bon rotllo, però el Reggaeton o el flamenc no em van gaire...).

Però m'ha quedat un pòsit. No ho he pogut evitar. Des de jovenet vaig anar convertint aquells tostons que posava el meu pare en versions melòdiques que m'aportaven imatges, records i m'ajudaven a pensar. Un dels programes de música que ja de petit m'agradava molt, era un que feien els dissabtes al mati, ja no recordo quina emissora -potser a onda cero-. Anava només de BSO de pel·lícules. Quan vaig començar a ser grandet, vaig gravar-ne tantes cassettes com vaig poder, i me'ls escoltava al radio cassette que teníem els fills, només per a mi sol. Em vaig afeccionar a les composicions cinematogràfiques. Autors com Williams (a qui fa poc se li ha fet un gran homenatge a l'estil Hollywood i que corre per les xarxes), em va marcar el camí, però Barry, Zimmer, Horner, els grans Goldsmith i Morricone, Elfman, Silvestri, Newman, Gershwin, Bernstein, Jarre, Portman, Desplat, Djawadi, Shore i molts altres més m'acompanye cada dia de la meva vida. Tinc un arsenal d'opcions per a cada estat d'ànim, per a cada intenció, per a moments concrets i per a situacions inesperades. La banda sonora de la meva vida em fa volar per tot el món a cops de batuta, i no em puc pas imaginar un món sense ells i les seves creacions.

La música és màgia, és poesia, drama, aventura, crepuscle i matinada; sento les primeres notes de qualsevol peça, i si la conec, viatjo; i si no la conec, em deixo portar i em submergeixo dins de cada una de les notes, de cada instrument. Aïllo les cordes, els vents, la percussió i sento les veus com si cantessin soles. M'aïllo jo del món i me'n vaig allà al mig, veient els violins com arrosseguen les cordes i els contrabaixos com les pincen. I llavors ve el piano i deixa anar aquella melodia que em fa oblidar la realitat que m'envolta, sigui bona o dolenta i... felicitat convertida en notes.

Els humans tenim la capacitat innata de destruir, de fer el mal: sí, és ben cert. Però quan ens hi posem, som capaços de ser tant extremadament fins, tant hàbils i perfectes; tant sublims, tant meravellosos.

Hi ha moltes arts que ens envolten, i totes tenen les seves coses, però a mi, la música, la bona música, em te el cor robat.

I tot és culpa dels meus pares! Catxis la mar...

Gràcies una vegada més, vaig recollir el missatge.