Cervells en Standby

Quan jo era petit, eren altres temps, els pares em deien que abans de creuar el carrer mirés a dreta i esquerra, que passaven molts cotxes i podria prendre mal. Jo ho vaig aprendre i per sistema i mecànicament, ara de gran sempre miro a dreta i esquerra abans de creuar cap carrer. És una tasca fàcil, mirar abans de creuar, percebre el mal abans de que passi i evitar problemes.

Quan vaig ser més grandet, no gaire, i miràvem la televisió, ens deien: nens! No mireu la tele de tant a prop que us quedareu cecs! Potser és per això que vaig acabar portant ulleres. No feia massa cas.

A casa teníem estufa de butà abans de les elèctriques, i recordo perfectament com jugàvem amb la reixa quan estava encesa. O bufàvem per veure com la flama blavosa es bellugava amb el vent i es tornava ataronjada i feia: Brrrrrffffff! A l’escala devíem tenir tots les estufes de butà però mai va passar res greu, que jo recordi. Suposo que érem tots més conscients i aquestes eines eren tant habituals que no ho consideràvem un perill. S’encenien quan eren necessàries i s’apagaven quan no calien, ningú dormia amb l’estufa encesa. Et posaves més mantes, anaves amb la bata per casa i quan feia molt fred, ens agrupàvem allà on hi havia la font de calor. Senzill.

Quan anàvem a dormir, tancàvem els llums de l’habitació i tot quedava a les fosques, no teníem els llumets del pànic ni làmpades amb formes boniques i de colors. S’apagava el llum del sostre, que era una bola d’aquelles de teixit endurit per on es filtrava la llum i llestos. Res quedava en standby. De fet, ni coneixíem aquesta paraula anglesa que ara és tant corrent. La tele no tenia comandament. Aparells elèctrics habituals a casa, no en recordo. Tot estava guardat als armaris. Les cafeteres eren de cafè molt i de fogó, no hi havia microones i res de Thermomix, robots de cuinar, torradores o forns elèctrics amb rellotge i temporitzador electrònic.

No cal dir que com que no hi havia mòbils ni tauletes ni ordinadors, res no es carregava durant la nit, no hi havia baixades de cap típus -excepte la de l’ascensor- i per tant, tampoc teníem que apagar la wifi.

Alguna vegada ja he parlat de les diferències d’abans i ara, no descobreixo res nou, i molta gent ha escrit sobre el tema. Vull expressar la meva inquietud perquè, posats a adoptar mesures, un cop les tens en compte a la vida diària, no fan cap mal i sembla que empitjorar les coses no les empitjora.

Mesures, aquesta és la qüestió.

Ens han venut la moto i l’hem comprat embolicada sense ni mirar dins, i ara ens la mengem amb patates, cada dia. Ens queixem de les factures de l’electricitat cada cop que pugen les tarifes i veiem ministres entrant a les portes giratòries, però no som capaços d’apagar, ni tant sols la wifi.

La wifi, és l’exemple que m’interessa, però tot hi està associat. Mesures senzilles per abaixar la factura -nostra i del planeta- i evitar, si és veritat, alguna que d’altra malaltia mental o física a costa de les ones que llença al medi casolà.

Que hi ha estudis en contra i a favor de les ones dels aparells que funcionen amb ones de qualsevol tipus, és evident. Que hi ha interessos amagats darrera els estudis, és una altra evidència que no destacaré. Tothom te interessos. Bons i dolents. Econòmics i de salut. Quan ens diuen que podríem abaixar la factura de la llum apagant els aparells de les nostres llars, i no ens preocupa perquè preferim pagar una mica més però tenir la casa a punt, connectada quan hi som, quan no hi som, quan estem desperts i quan estem dormint, mira, cada u a la seva. És una elecció lliure, un pel absurda, però lliure. Quan ens adverteixen que a les elèctriques ja els està bé que seguim amb els llumets encesos, i a les telefòniques ens garanteixen estabilitat de senyal de dia i de nit a màxima velocitat, i ens està bé, i no pensem que ells guanyen i nosaltres perdem, val, és la moto d’abans que encara ens l’estem menjant.

Però ens hauria de preocupar una mica no fer cas als de estudis que s’han fet senzillament per advertir-nos que per SALUT -sense interessos amagats ni econòmics al darrera-, vigilem amb les senyals continuades, sobretot quan dormim, a prop dels nens, en escoles, en edificis, als centres comercials, etc... Ens els passem pel forro només perquè no hi ha interessos econòmics al darrera i no en fan la publicitat a cada canal, entre les sèries dels nens i durant els late shows de torn?

Això si que és fort.

Hi ha gent, persones humils i treballadores en aquest món nostre, que estudien els efectes nocius i perniciosos de les coses que fem servir i ens diuen sense embuts: ei! que els que venen aquests objectes no us ho diran mai perquè els interessa que els compreu sense parar però, la senyal que emeten no és bona! Aquestes persones cobren un sou, d’algun lloc, és evident. Però no ho diuen perquè comprem un mòbil de pedra i ens passem al telefon amb fil, ho diuen per ajudar. No costa res, almenys, pensar-hi una mica:

• Puc posar lladres amb botó a tots els conglomerats elèctrics que tinc a casa, i apagar-los quan no hi soc? Quan dormo? Quan no ho faig servir?
• Puc desendollar el transformador del mòbil de la paret quan no carrega res?
• Puc apagar la wifi quan no hi ha dades que transportar?
• Puc senzillament endollar i desendollar allò que uso i quan no ho uso? Tant costós és?

Ho dic, però soc conscient que jo (nosaltres) som els primers que pequem d’això. Bé, cada cop menys. Tenim gairebé tot a punt per fer-ho bé. A vegades ens perd el costum i no fem el gest, però quan anem a dormir, a casa, tot està apagat. Teles, mòbils, ordinadors, transformadors, forn, torradora, llums, microones... No hi ha aparells elèctrics més enllà de la llum a les habitacions. Hem descobert que no costa tant! I estalviem! I potser, ens guarim en salut nosaltres i estalviem alguna malaltia futura als nostres nens. Ves a saber. Mal no ens en fa, segur.

Ara bé, soc conscient que quan apago el llum de la làmpada del llit i tanco el llibre i els ulls, la wifi de sota o de més avall, o del costat, o del davant és oberta. Que a l’habitació d’un pis de molt a prop algú es lleva amb el despertador del mòbil, i que l’electricitat de tot l’edifici i de tots els aparells que segueixen en standby es conjuren en contra del nostre gest, senzill i saludable.

Només cal que feu la prova i comproveu quantes senyals us arriben a casa a partir de les dotze, de les onze si aneu a dormir d’hora.

Ja ho se. Tothom és lliure. I tant!

Jo faig el que puc. A casa fem el que podem. No ens costa tant. I pensem que és bo, que no és una cosa dolenta, preocupar-se per la salut de tant en tant.

I em pregunto, si tots, uns quants més, una majoria féssim el mateix gest? Per si de cas. Hi guanyaríem segur! I no cal prescindir de res, només dedicar uns segons del nostre dia, a fer coses bones, gestos senzills. Mirar per la salud, nostra i del planeta.

Només com mirar a dreta i esquerra abans de passar el carrer. Eh que no costa tant?

Gràcies!

PD: També se del cert que hi ha corrents modernes que acusen a tots els moviments animalistes, naturistes, naturals, vegans i a tot tipus de moviments conscients del nostre entorn proper i llunyà, de moure’s per interessos ocults, anti-sistema i comunistes diversos. Realment, si som tant tancats de mires que no veiem quan ens volen xuclar diners i sang per un igual, i quan ens volen donar un cop de ma, ens ho hem de fer mirar. Jo no tinc cap dubte que, el món actual en el que vivim està malmès i s’ha d’arreglar, i algun gest hem de començar a fer la gent de carrer, per entendre’ns. No tot és culpa dels que manen!!

Salut!