És una afirmació fora de lloc venint d'un noi que només te trenta set anys, però és una certesa que mantinc, malgrat que moltes persones d'aquest món estan convençudes del contrari; un cop mort encara seré per aquí! En forma d'esperit, d'energia còsmica o kàrmica o fins i tot, reencarnat en ves a saber quin ésser germà.
Els seguidors de la filosofia budista asseguren que així és, encara que tu no hi creguis, no hi podem fer res: el nostre karma, la nostra energia i els nostres actes determinaran, en definitiva i lluny de la nostra voluntat, cap on anirem a parar. Descoratjador, vaja.
Jo que pensava que després de tants anys d'història, a occident havíem arribat a tenir la certesa, que per sobre de tot, la vida en si mateixa és el més important. Doncs ara resulta que venen uns orientals i ens diuen que la vida és només un camí que porta a un altre estat. Podria entrar en detalls i parlar del sufriment i la il·luminació final, el nirvana; podria parlar de les reencarnacions consecutives i els efectes d'un bon o mal karma; podria parlar de les quatre nobles veritats o de les sadhanes i els mantres; podria parlar de l'aferrament i les posternacions... podria, però no vull, perquè seria com parlar de la bíblia, del gènesis, del nou testament, de les paràboles de Jesucrist o les encícliques de Joan Pau II. Paraules escrites i recitades una vegada rera una altra per gravar a foc una idea nascuda de la ment humana.
Jo que m'he empassat totes les catequesis i cursos de confirmacions. Que quasi em convencen per fer-me Jesuïta, en el meu moment més tendre. Que he maldat per treure'm de sobre l'herència medieval d'una religió que et condemna per allò que fas, però que et perdona perquè hi ha un Déu d'amor que està per sobre de les nostres morals, (quin merder)... i ara em diuen que és igual, que no té res a veure amb això. És que sóc un ignorant.
La veritat està en un altre lloc, i sembla ser que els budistes la tenen: meditacions, iniciacions, grups d'estudi, recessos... Totes aquestes coses i d'altres són les que hem de fer per substituir el que teníem, que no era prou amb les matines i la missa dels dissabtes vespre i diumenges matí, i les pregàries abans d'anar a dormir, i els recessos, i les trobades de joves, i els grups de matrimonis... Ara toca una altra cosa, i anar -amb tots els respectes- prenent el pèl a la gent.
Que sóc radical? Només em dedico a observar i recollir informació que tinc a l'abast. Veig el que passa quan bones persones cauen en l'influencia dels radicals, ja siguin catòlics, musulmans o budistes. Primer et diuen a cau d'orella que si et miren malament a partir d'ara, és normal perquè no ho entenen els altres; et condicionen a sentir-te especial. Després et diuen que no cal fer gran cosa per ser un bon creient, un bon alumne, amb unes quantes hores al mes n'hi ha prou; és tant fàcil que fins i tot un nen ho pot fer. Però aquestes hores augmenten, i hi ha graus d'assoliment d'objectius; i amb cada grau noves capacitats: notes les energies? Ets conscient del teu voltant?
La ment humana és molt fàcil de manipular. El poder de la ment és capaç de curar-nos malalties que segurament, o no tenim o se'ns curen soles; de creure'ns que la homeopatia ens guareix o fins i tot que els morts estan en forma d'energia al voltant nostre, esperant trobar algú que els guiï.
A un nen petit li dius, mira! un Gamusí! i els veurà per tot arreu durant dies, no caldrà que tu facis res més. Auto engany, subterfugi, jocs de mans o senzillament suggestió, ja sigui pròpia o aliena; a totes les sectes els agrada guanyar adeptes, no perdre'n.
Jo no dic pas que una filosofia de vida que busqui la felicitat i treballi l'espiritualitat sigui dolenta; el Budisme s'exporta a base de somriures i estones de calma i introspecció! Perfecte, meravellós! Però quan estem perduts i agafem qualsevol drecera per tornar a casa ens arrisquem a triar bons i mals camins; agafar-nos a creences orientals amb el pretext que són més espirituals que les nostres, que són més antigues i que aporten més riquesa a l'ànima, és arriscat.
Allà d'on ve tot això, la gent està millor? Els drets humans es respecten més? Existeix la infància? Tot això ve del Tibet, la Índia i la Xina, que són països on la qualitat de vida és un bé escàs i poc valorat; on sobreviure és difícil i dur a causa del clima, de l'oreografia, les distàncies; on el coneixement budista es dóna només en temples i petits reductes allunyats de la societat. En aquests indrets la vida és pura supervivència, una filosofia així ajuda a tirar endavant.
No és un cas aïllat el Budisme. Tots sabem on apareix i creix la religió Cristiana o la Mahometana, i en quins llocs es manté viva avui en dia. Tot respon a moltes causes, unes quantes relacionades amb l'analfabetisme, la pobresa, l'opressió, la por... el Budisme no se n'escapa. Per més bonic que ens ho vulguin pintar els occidentals amb temps per practicar-lo, i que ens vulguin vendre la moto de la quantitat de mèrits que reparteixen al seu voltant o de com ajuden a l'equilibri d'energies amb les seves pregàries, no deixa de ser una pràctica individualista que no interfereix en la societat ni busca un bé comú.
Quan veig que una família se separa poc a poc per la creença d'un o més membres en quelcom que els exclusivitza, que els fa diferents i superiors, no em crec res! Sempre he defensat les creences quan responen a inquietuds que no fan mal als altres. El Budisme exclou, segrega els seus membres i els inunda d'idees que els fa més insensibles, més distants de la resta. Per arribar a estimar tothom per un igual, has de deixar de sentir la força de l'amor dels que tens més a la vora. Com un capellà que es deu a la parròquia i sacrifica la seva pròpia família.
Vaja, sóc molt dur, és veritat, però és que estic fart que ens venguin gat per llebre. Satisfem l'egocentrisme d'uns quants il·luminats que venen miracles xerrant molt i no fent res de bo, mentre les persones que ens estimen s'allunyen perquè no ens entenen. Això fem quan ens enganxem a una secta, i això passa també amb els que s'endinsen en el Budisme. Només hi veig xarlatans, sense flascons miraculosos ni curacions a la Jueva, però xarlatans al cap de vall.
Però com que sóc una persona humil, entendré que hi hagi gent que no em cregui, que discrepi, que em prengui per boig. Aquí estic per debatre tot el que faci falta; això sí, si em convencen serenament que tot això te fonaments reals... si us plau, salveu-me!
Només espero no haver ofès ningú, és la meva opinió. (Si acumulo massa energia negativa sumo punts per ser castigat a la propera vida!)
Tornaré a tocar ferro, per si de cas.
