Avui estic treballant, espero que demà també.
Avui en dia tenir feina és un luxe, i sembla mentida, perquè abans tenir feina era el més normal del món, i com que naixem amb el dret de viure dígnament, o això diuen, pensava que treballar formava part de la dignitat de contribuïr en el desenvolupament del país on néixes. Però ja se sap, les coses canvien.
Jo he estat dos mesos a l'atur, i com es comenta per aquests mons, m'he hagut de reinventar. Treballava per una solvent empresa de menjars per escolars, feia menjar per nens de set escoles, i de set a una i d'una al no res en tres mesos. I penses, ja no val la feina ben feta? Ja no compta esforçar-se per mantenir un nivell i millorar-lo? Quanta innocència contenen les meves preguntes.
Avui en dia només compten els diners. Si dones prou per que al final els beneficis menys el teu sou ridícul siguin prous per que se'l reparteixin uns pocs, et mantenen, però si no, ho fassis com ho fassis, ja no cal que t'hi esforcis.
Ara, com he dit, he tornat a començar, però a lo bèstia. He agafat el traspàs d'una cafeteria! M'he liat la manta al cap i m'he llençat a la pista. Ara seré el meu amo i responsable, el meu senyor i treballador. El meu propi botxí. Si no ho faig bé, si no m'ho "curro", jo mateix em tallaré el cap. Aquest cop si però, si ho faig bé, la gent em donarà suport, i els meus esforços seran recompensats.
Abans, a una feina també era així. Que ha canviat? Ja no ens preocupa fer bé les coses, només fer-les rentables, i el més curiós de tot és que, quan som els clients de qualsevol altre que treballa, exigim que les coses se'ns facin el millor possible.
Espero que demà sigui un bon dia... un cafè? Si, de seguida...
Avui en dia tenir feina és un luxe, i sembla mentida, perquè abans tenir feina era el més normal del món, i com que naixem amb el dret de viure dígnament, o això diuen, pensava que treballar formava part de la dignitat de contribuïr en el desenvolupament del país on néixes. Però ja se sap, les coses canvien.
Jo he estat dos mesos a l'atur, i com es comenta per aquests mons, m'he hagut de reinventar. Treballava per una solvent empresa de menjars per escolars, feia menjar per nens de set escoles, i de set a una i d'una al no res en tres mesos. I penses, ja no val la feina ben feta? Ja no compta esforçar-se per mantenir un nivell i millorar-lo? Quanta innocència contenen les meves preguntes.
Avui en dia només compten els diners. Si dones prou per que al final els beneficis menys el teu sou ridícul siguin prous per que se'l reparteixin uns pocs, et mantenen, però si no, ho fassis com ho fassis, ja no cal que t'hi esforcis.
Ara, com he dit, he tornat a començar, però a lo bèstia. He agafat el traspàs d'una cafeteria! M'he liat la manta al cap i m'he llençat a la pista. Ara seré el meu amo i responsable, el meu senyor i treballador. El meu propi botxí. Si no ho faig bé, si no m'ho "curro", jo mateix em tallaré el cap. Aquest cop si però, si ho faig bé, la gent em donarà suport, i els meus esforços seran recompensats.
Abans, a una feina també era així. Que ha canviat? Ja no ens preocupa fer bé les coses, només fer-les rentables, i el més curiós de tot és que, quan som els clients de qualsevol altre que treballa, exigim que les coses se'ns facin el millor possible.
Espero que demà sigui un bon dia... un cafè? Si, de seguida...
