"Ara m’acabo de mirar una pel·lícula d’aquestes que adapta una novel·la, que parla del futur després d’un apocalipsis. És curiós, perquè darrerament el cinema, suposo que responent a les inquietuds de la gent corrent, dels escriptors i dels científics, està fent moltes pel·lícules que giren al voltant d’aquests temes. I, la majoria de les que estic veient, comencen amb una humanitat pitjor de la que tenim, amb diferents decorats èpics, dominats pel fred o per la calor; amb tirans globals o faccions enfrontades i recursos finits. Veiem el futur a través d’aquestes històries i gaudim dels efectes especials, patim amb les peripècies dels protagonistes i empatitzem amb ells, els veiem caure o triomfar i ens emocionem amb els finals que esperem "made in Hollywood" on tot s'acaba arreglant, o vivim un punyent final "realista" -si el director i guionista de torn s'atreveixen a deixar-nos amb el mal gust boca de la fi dels temps...
Però, si imaginem un futur nosaltres, a soles, íntimament... que veiem?
Jo, soc del parer que veiem el que ens diuen que veiem. Perquè -els que ens manen- duen tota la vida comandant el que hem de creure, veure i sentir. I ara, toca pensar que un canvi de paradigma social i planetari, només porta a la massacre, l'eliminació total i el desastre. I segurament en el fons, ens ho creiem.
Jo mateix, miro el futur escoltant i llegint les notícies que m’arriben del calentament global, dels estudis sobre el futur de l’Antàrtida, de les diferències creixents entre rics i pobres, dels recursos naturals que s’esgoten, de la pol·lució i contaminació de l’entorn, de... bé, de centenars i centenars d’imputs que ens estan dient que el món està en una cruïlla i l'hem de conduir cap a, bé, jo i veig només foscor. Veig un futur per als meus fills, basant-me en les reaccions, actituds i accions d’aquells que suposadament ens han de guiar: negre, trist i alarmant.
I aquesta mirada tant funesta la tinc, perquè tinc la sensació que a la humanitat ens costa reaccionar i que hem acceptat que no podem fer res per canviar-ho; que hem abaixat els braços. És com quan sentim a les notícies que hi ha guerres, lluny, i ens les mirem amb els ulls tristos, i potser ens angoixem, però no deixem de mastegar el tall de carn o menjar la sopeta calenta; no parem ni per això. Les injustícies ens queden lluny, però ens estan alertant que venen, que en molts casos, ja són aquí.
Que hi haurà migració per causes climàtiques; que les futures guerres seran per l’aigua o pel blat; que si la Xina desperta no hi haurà menjar per tothom i el tercer món es pot menjar al primer; que els mars pujaran i es menjaran les costes capgirant tot el que coneixem fins ara; que les espècies animals s’estan estancant i van desapareixent; que segurament moltes de les malalties greus que coneixem s’enduriran a causa de la mala alimentació o la pol·lució o el canvi de temperatures; que cada cop plourà menys i més durament i que desapareixen les estacions i... i un llarg etcètera de coses dolentes que ens venen al damunt, però no fem res.
No fem res per canviar res, perquè hem acceptat que els que manen són els que ho han de fer, tot i que tenim la sospita que no faran res. Perquè sabem que els que manen serveixen als que ho tenen tot -allò de la distribució de la riquesa mundial, que un 5% te el que tenen la resta del 95% i bestieses com aquestes-, però ens està bé.
Perquè no ens tocarà a nosaltres.
Però li pot tocar al meu Jan. A la meva Ivet. No vull pensar que el món en el que viuran serà una merda, que tot el que jo ara veig, serà ciència ficció per a ells. Que els nostres fills heretaran un planeta malalt i tocat de mort, perquè els seus pares, no van fer res.
I ens han inculcat des de l’escola, amb la segregació de rics i pobres, blancs i negres, asiàtics i llatins, que el món és així. Que els que en tenen més és per dret de –conquesta, sang, noblesa, herència...- i els que no en tenim, si volem i podem, hem d'obrir-nos camí, treballant dur...
A LA PUTA MERDA TREBALLAR DUR!
Treballaven dur i no treien cap benefici els esclaus, i jo tinc entès que en el món occidental i "evolucionat" nostre, l'esclavisme està eradicat i hi ha convencions que el prohibeixen.
S'han i es poden canviar les coses. Canviem-les doncs. Lluitem de veritat per capgirar les balances. Revertim el flux de la vida. Deixem de pagar als rics perquè ens facin caritat i puguem comprar coses que no serveixen per a res. Deixem de creure el que surt i diuen per la tele.
Deixem de ser servents per a ser amos. Amos de les nostres decisions, de la manera que volem per viure, no la que ens imposen els anquilosats i caducs estats/nacions que manen segle rere segle sota unes normes que s'estableixen com a bones, correctes, equilibrades.
Lluitem per un futur digne, humà i just. Enderroquem als poderosos i envestim les muralles dels cobdiciosos. De tots els signes i religions, colors i sexes.
Som molts, milers, milions, i ells només són uns quants que s'escuden en les democràcies, dictadures, monarquies, cúries i altres invents mundans; invents per viure millor que la resta, robar, estafar i gaudir de la vida, millor que la resta, sobre la resta.
Les pelis, com aquesta que descric, sovint acaben bé. I els dolents i poderosos són enderrocats. Creieu que amb el que passa a la pantalla en tenim prou? Us adoneu que precisament és el que volen que sentim, que ja vindrà algun heroi que ens defensarà, i nosaltres només haurem de seure a mirar el final.
I el final, ja sabem com és, si no fem res. "
Aquest text el vaig escriure l'any 2014. En fa sis i tots els imputs negatius o catastrofistes dels que parlava llavors ara són més bèsties. Tenim a sobre la pandèmia del Covid, de la que només he escrit un petit text però se'n podríen escriure llibres de tot plegat. Estem, segons diuen un grup de 17 eminències científiques davant el moment clau per fer un canvi radical ja, o enfrontar-nos a un futur desastrós, catastròfic i apocalíptic com els de les pelis, o pitjor. (adjunto link perquè veieu que no és literatura)
https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/2284832/cientifics-alerten-sobre-futur-espantos-dextincio-massiva-amenacar-supervivncia-humana#
NO EN SOM PROU CONSCIENTS! No sortirem d'aquesta per tornar a la normalitat, i tornar a viatjar i veure museus i prendre el sol a les Maldives.
NO ÉS BROMA! El planeta te un límit físic i l'hem atravessat amb una espasa de plàstic que no es corromp...
ENS HEM DE PLANTAR... NO HO ENTENEU?? Sense la terra en condicions, no som res. Sabeu el que significa això?
Tot el que coneixem deixarà de tenir sentit si no fem res, i la majoria de la gent ens acollonirem davant la necessitat del que surti a buscar una vida millor, a qualsevol preu. Us heu enfrontat mai a una turba afamada i assedegada que busca un lloc millor per viurre? I heu pensat que quan arribem a aquests extrems, no hi haurà un millor lloc per viure i tots serem víctimes dels nostres frustrats i desesperats intents de sobreviure en una caricatura del que era la Terra?
Jo no, i m'agradaria no haver-ho de veure. I molt menys els meus bonics nens.
Per ells.
Per elles.
Hem de fer quelcom! Ja. No hi ha temps.
Els diners són nostres, no creguem ni una coma del que diuen els que manen. El poder és nostre. Els que manen són els nostres empleats. Acomiadem-los i posem-nos a treballar per un futur millor, ara! Avui!
Dema, potser serà tard.
