Aix, la corrupció...

Us heu fixat mai en la quantitat de llocs que hem treballat tots plegats? Vull dir, que tots plegats fem moltes feines a la nostra vida. Feines més dures, feines més lleugeres; feines asseguts, feines "a peu", feines cansades físicament i feines pesades psíquicament. tots treballem i deixem de treballar. Allò d'estar en un lloc tota la vida, és aigua passada. I fins i tot avui, tenir feina és el que és singular...

Quan t'amenacen de fer-te fora, o en parlen amb tu, tu com a treballador, indefens i molt vulnerable en aquest terrible moment, et sents de vidre, t'esmicoles. Segur que us hi heu trobat algun cop. Fins i tot us hauran fet fora d'alguna feina. És dur. Et sents una merda. Et fan sentir una merda.

És la força del poder contra la petitesa del treballador, que sovint, no es acomiadat justament. Però que hi farem, la llei, els convenis i altres foteses burocràtiques emparen als empresaris. És la vida.

Però, és clar. El treballador és indispensable mentre hi és. Vull dir, que mentre treballa a un lloc, és lleial a la seva feina, però quan ja no hi és... 

Heu pensat mai que passaria si, per exemple, un ex comptable parlés del que ha hagut de fer per tapar la corrupció dels seus caps? Vull dir, que ja passa això a vegades. I passa poc, crec. No acostuma a passar perquè normalment, els senyors que han desviat fons, subvencions o pagaments en blanc o en negre, per altres usos, a través dels seus negocis, no acostumen a tractar malament a qui els ha servit, i menys si els ha servit de comptable. 

Això és el que els ha passat al PP. Han comès un error estratègic i han deixat de banda un senyor que els guardava les esquenes! A qui se li ocorre?

Jo penso que els corruptes, grans i petits, s'obliden, segurament perquè els treballadors són per a ells peces d'un joc al que s'han acostumat, que els treballadors ferits, són com feres ferotges que, sense res a perdre, poden destapar moltes coses. I si s'ajunten, encara més. 

Sobretot si han treballat en temes econòmics. 

Tots som posseïdors d'un poder que, els poderosos obliden que existeix, perquè se senten impunes a moltes coses, però no a la seva humanitat. Tots cometem errors. Oblidar que els hem comès, és un defecte de fàbrica. Oblidar que per tu, treballa gent, que és sensible a les coses que li passen per les mans, també és un defecte de fàbrica. 

Aix, la corrupció. Gran i xica, de ciutat i de poble. Forma part d'un estil que te el perill d'oblidar que les persones que treballen per tu són això, persones. I tret de les molt honrades i incorruptibles del món, les persones ens trobem bé en un lloc si ens tracten bé, i si ens deixen de tractar bé, no. 

El Bàrcenas, és un clar exemple de tot plegat. 

I qualsevol podria ser un Bàrcenas...