Als Estats Units d’Amèrica, diuen
que pots tenir un somni i fer-te ric. A Espanya, no et pots permetre ni
tant sols dormir. Aquest podria ser el resum del que significa iniciar un
negoci en aquest país.
La ruïna segura. No se quants de
cada quants, segons les estadístiques que mai diran sobre la realitat del teixit
empresarial estatal, inicien un negoci i fracassen, però el que veig a Manresa,
la ciutat on visc ara, són cada dia més persianes avall i comerços que obren i
desapareixen sense pena ni glòria, en quatre dies.
Diuen que la crisi s'ha acabat,
que les coses van cap amunt, que la recuperació serà radical i que, mai més tornarem
a viure una crisi com aquesta. Diuen...
Jo ara mateix, estic a punt de fer
vacances, més per força que per necessitat, ja que mantenir-me obert és més car
que tancar durant uns dies. I quan les coses van bé, van tant justes que seguir
treballant s'ofereix una tortura econòmica que és difícil de suportar. Això sí,
ara, el dia vint, em tocarà pagar els impostos i el que anava malament, es
desplomarà de cop.
Ahir sentia les notícies i
parlaven de les ajudes als agricultors quan hi ha una catàstrofe natural: pluges,
sequeres, pedregades... Les asseguradores cobreixen aquestes avinenteses. La
meva asseguradora no cobreix les catàstrofes humanes: si el personal està cada
dia més pobre i no gasta ni per cafè, per força major, no m'hauria de cobrir
del desastre?
És una broma, és clar. No pretenc
que ara assegurem les males temporades dels negocis. Però estic convençut que
hi ha negocis i negocis. Empreses i empreses. Privilegis i privilegis.
I els autònoms, els que ens
deixem la pell cada dia per quatre xavos que ens serviran per pagar els
impostos i poca cosa més, som els més dèbils de la cadena.
Només m'agradaria poder dormir una mica, i somiar sense por de despertar-me suat i arruinat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada