Encara em queda molta feina per
fer, d'arreglar papers i tancar temes del bar, posar a lloc cada cosa i cada
estança de la casa, organitzar-me i aprendre a fer-ho amb eficàcia a l'hora de
portar la llar. Estic tant sols començant. Un projecte nou, demana previsió,
preparació, aprenentatge i acció. Com quan era escolta, i portava la branca de
llops, que ensenyava a fer el rínxol, aquell dibuix en forma de línia corba que
es creua formant un bucle i torna començar, i en el procés per arribar al encreuament
hi ha tot el que s'ha de fer prèviament, i després de la realització, l'anàlisi
i la presa de noves decisions, noves propostes, noves accions. És el mètode
escolta. El tinc arrelat a la pell, sota cada múscul. No hi puc fer res. Quan
penso en fer coses noves sempre em venen al cap les diferents etapes que he de
passar, inconscientment.
Ara, fer de pare no serà fàcil.
Bé, estic preparat per fer-ho bé, no em falten ingredients. Tinc preparació
culinària que em ve de quan ajudava a la mare enganxat a les seves faldilles i
des de llavors, fins ara, passant per l'escola d'hostaleria i les diferents
cuines que he trepitjat. Tinc preparació amb canalla; des dels disset anys que
vaig començar a fer de cap escolta fins ara fa dos anys, abans del bar, he
estat lligat intensament a tots els processos derivats dels infants: al cau, a
minyons fent de formador de monitors, a l'Empordà amb la casa de colònies, a la
Llissach, fent de tot i més, a Callús, cuinant exclusivament per nens; i ara
tinc dos fills. Tinc preparació en organització i administració econòmica,
vaja, soc un mínimament digne comptable i he exercit d'això en diverses
empreses; he dut un negoci, he administrat una cuina.
Potser on vaig més coix, és en
l'organització pròpiament dita de la llar. Tot i que experiència no me'n falta,
sempre s'han d'aprendre coses. Si fins ara rentava la roba, ara he d'aprendre a
fer-ho bé. Si fins ara cuinava habitualment seguint un procés automàtic, ara he
d'aprendre a fer-ho de manera coherent, amb un ordre i un aprofitament constant
de les coses per estalviar i ser variat i aconseguir l'equilibri. Si fins ara
treia la pols quan en veia un pam sobre la tele o fregava quan tenia temps, ara
aprendré a mantenir-ho, a allargar la neteja en el temps i valorar l'olor de
net -salvant totes les distàncies, que tinc dos nens a casa i és un no parar
d'embrutar-.
Vaja, fa anys, quan vaig entrar a
la Llissach, vaig pensar que estava fet per aquella feina. Tenia tot el que s'havia
de tenir per fer-la bé. Ara entenc que potser m'equivocava. L'escola va ser una
etapa més en la meva preparació per ara, per aquest moment: agafar el rol d'amo
de casa, sense cobrar, com quan anava al cau i ho feia per amor a l'art.
Treballar perquè la meva família sigui feliç, respiri bé i tingui més temps per
gaudir, que d'això es tracta la vida, també.
Espero poder-ho fer bé. Espero
ser prou constant -soc un pel mogut, de sempre, dispers a vegades, no serà
senzill-, però vull arribar a tornar a sentir-me orgullós de mi.
M'ha vingut de gust
explicar-vos-ho. Sempre parlo de coses serioses, de conflictes que em porten
més mal de caps que una altra cosa, i avui, he pensat, sigues tu.
Ui! Veieu? Ja m'he distret. Ara
estava davant de l'ordinador suposadament per fer unes gestions, i ara estic
aquí explicant coses banals... aix! Quin cap que tinc.
Bon dia!
