El Run, run, run

Ara li  hem de dir running, abans en dèiem córrer. Vens a córrer? Surts a córrer?

Avui no aniré a córrer, estic cansat.

Ei, vens a fer running? No tio, passo, estic so tired!

Suposo que això va així. Volem ser independents, volem ser un país normal, i això comença per adaptar-nos d'una vegada per totes a anglo saxonitzar el nostre idioma, com a tots els països normals, que carai!

I és que, això del córrer és cansat, però fer running, és guai!

I mira que hi ha molts tipus de runners, i jo ignorant de mi, no ho sabia. Es veu que es pot córrer amb la punta, i hi ha tot un moviment empresarial/aficionat que propulsa aquesta tècnica, teoria. Run sense recolzar el taló, aprofitant l'impuls i la "molla" que dona la sola flexió del turmell. I hi ha sabates esportives, perdó, hi ha trainers que tenen la sola diferent a les normals per afavorir aquest detall tant important. Bé, perquè ens entenguem plàsticament, córrer en pla i en baixada, com si corréssim en pujada, tota l'estona.

Si ja ho diuen que la ignorància fa la felicitat.

Jo, que només corro des que, buff, em perdo en el temps només de pensar-hi, no en tenia ni idea, ni de run, ni de run style, ni de trainers.

Quan vaig començar, ho feia amb unes J'Hayber blanques, i sortíem per la ronda de Sant Martí -la ronda paral·lela al tren del meu barri matern-, amb alguna germana i els cosins, guiats tots per la tieta. I no fèiem running. I no érem els únics! Però clar, eren altres temps. Anàvem a córrer, amb pantalons curts de batalla esportiva diversa i samarretes de cotó, normals i corrents. Un més o dos abans de la cursa de torn, cada vespre. No recordo quants anys teníem, el primer cop. Nou? Deu? vuit?

Primer, curses de la Mercè, després combinàvem amb la del Corte Inglés, la de Sants... A partir d'aquí, alguns vam seguir fent-ho cada dia, això de córrer, i amb tot el peu! És clar: taló, planta, punta i repetir... milions de passes devem haver fet. I totes equivocades! Asfalt, muntanya, camp; curses curtes, curses llargues. Pista d'atletisme, platja, via del tren...  

Collons!

Si ho se, segueixo amb les Hayber, que eren planes, m'haguessin ajudat a veure la veritat del meu error! He he he!

No me n'enfoto! Només ric una mica amb mi i de mi; i un pèl dels altres, que carai! Encara que alguns es pensin que han inventat la sopa d'all, en el fons, em sembla fantàstic que estigui de moda el que sempre he defensat: que córrer és més barat que anar al gimnàs, més accessible i dinàmic, i fas molta més salut (a no ser que et toqui córrer per depèn quins llocs).

Si home, sí! Ànims! No defalliu Runners!

Quedeu per fer Running, que jo seguiré anant a córrer.

Salut i bon dia!