Ara que està de moda el tema de
les vacunes, encara que sigui per una notícia dramàtica que ens ha agafat per
sorpresa a tots plegats, vull escriure quatre ratlles per expressar el que un
pare com jo, pensa sobre aquest tema tant complex.
És complex per la quantitat
d'informació que hi ha surant en
l'ambient, informació contraposada i en alguns casos enganyosa. Excés
d'informació segurament deguda a les xarxes socials i a la premsa que no sempre
és rigorosa ni informa de manera imparcial.
Hom tendeix a pensar que les
coses que es diuen pels mitjans són certes, o això crèiem tots abans. Venim
d'un món en "blanc i negre" que tenia pocs mitjans d'informació i
t'empassaves el que et donava el metge de tota la vida i els pocs diaris o
informatius televisius que hi havia. Del món de les vacunes, concretament,
abans ningú es plantejava res. Et vacunaves i ja està.
Ara, seguint el calendari de
vacunes pels teus fills, si el segueixes -perquè tens el dret de no fer-ho,
dret teu però no sabem fins a quin punt és un dret pels infants en qüestió-,
tens les de obligat compliment que entren per la seguretat social, i les que al
haver-te de pagar tu de la teva butxaca entren diguem-ne, en el ample marc de
la desconfiança. Desconfies perquè sents coses: que si tenen uns efectes
secundaris pitjors que la malaltia que de la que protegeixen; que no estan prou
testades i poden ser molt perilloses; que aquestes campanyes massives poden
amagar intents de fer neteja per part dels poders fàctics... Desconfies de les
farmacèutiques que estan en el punt de mira de tothom per ser grans
multinacionals envoltades de misteris i de grans guanys econòmics. Dubtes de la
seva transparència, del seu plantejament humanitari, del seu interès per la
salut per sobre de tot. Dubtes per tant dels seus consells, perquè no n'estàs
segur.
Llavors preguntes a pediatres,
infermers i infermeres i vas reunint informació diversa. Uns t'aconsellen
ferventment que les posis totes sense dubtar-ho. Uns altres et diuen,
beeeeenooo... aquesta sí, aquesta potser no cal...
Busques per internet i trobes mil
entrades, meitat d'un costat i l'altra de l'altre. Quedes convençut? Potser sí,
potser no, i llavors...
Llavors hi ha un cas d'infecció
greu amb la tràgica mort d'una nena de 9 anys o d'un nen de 4 o del que sigui,
penses en les conseqüències i tornes a redefinir-te. Passes per un calvari de
pensaments, et solidaritzes amb els malaurats pares d'aquestes criatures i no ho
dubtes gens: els meus fills bé valen el petit risc que sigui.
No dubtes uns dies, després vas a
les farmàcies i et diuen que els preus s'han disparat, que la llista d'espera
és llarga... i les alarmes es rebaixen i et tornen a arribar missatges de
tranquil·litat, que tot està sota control, que amb les del calendari corrent ja
n'hi ha prou... i tornes a començar. Ja és prou difícil fer de pare i mare les
24 hores del dia perquè a sobre, et facin fer de metge! Que no ens ho facin
decidir!
Però és clar; vols confiar en
ells, els pediatres. Aquells professionals a qui acudeixes quan el tresor de
casa teva té un problema mèdic, i quan surts de la consulta reculls la
propaganda del costat de la porta on recomanen esmorzar Actimel o menjar
galetes de dinosaures carregades de sucre i oli de palma i penses... m'estan
prenent el pel o només em volen fer ballar el cap?
A qui has de creure?
Al metge de tota la vida que
avala amb la seva associació de pediatria productes que estudis seriosos
t'estan dient que són porqueria pura, pèssims enemics de la salut dels teus
fills, perquè els hi donis per esmorzar, la base nutritiva del seu primer àpat.
A les farmacèutiques que saps del
cert, que busquen un benefici econòmic per engreixar les butxaques dels seus
comercials i directius?
Als amics? Als parents? Als telenotícies?
Ens deixem emportar pels pànics de torn i anem a cop d'entranya?
Jo ho entenc. És difícil. No em
vull ni imaginar, de fet procuro no empatitzar amb els pares que perden un fill
a aquestes edats per no vacunar-lo; i em fa pànic pensar que no el o la van
vacunar, pel pensament i caràcter d'un dels dos de la parella, buff! Senzillament
m'ho imagino, jo en el seu lloc, i ja ploro. Però ha de ser un infern... per
conviccions, des del meu punt de vista tant errònies, te la jugues així. Les
estadístiques, els números diuen que les vacunes salven vides, milions.
Però hi ha l'altre costat. Diuen
que les vacunes estan causant molts problemes secundaris que ara surten a la
llum amb noves malalties que no controlem, al·lèrgies descontrolades i
massives, problemes amb els TDH i els TDA i els Celíacs i alteracions
alimentaries, i que no deixen que el cos es reguli de manera natural i
s'immunitzi amb cada malaltia i per tant, es faci més fort... Vaja, que resulta
que molta vacuna també respon a la manca de temps dels pares per quedar-se a casa
vetllant al seu fill malalt: millor que no s'hi posi.
Tenim por de la malaltia, encara
que sigui la típica varicel·la que tots hem passat.
És complicat. Tot i que reconec
que tinc bastant clara la meva opinió, també em fa ballar el cap. I si tenen raó?
I si l'ésser humà s'està excedint buscant la perfecció, prevenint tant que
estiguem creant generacions descafeinades de nosaltres mateixos i ens estiguem
auto immolant sense adonar-nos-en?
Val la pena jugar-te la vida dels
teus fills per una creença així? Bé que hi ha seguidors de moltes religions que
als metges no els volen veure i la voluntat Divina és innegociable. Ells també
se la juguen.
I els que convivim amb ells, la
majoria -els rucs? el ramat?-, tenim dret a prevenir-nos d'ells, a segregar-los
perquè no posin en perill als nostres infants supra vacunats?
Ostres, ostres, ostres. Com deia
aquell oriental: Aquí hi ha marro tu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada