Ens tenen tant acostumats a pagar per tot una barbaritat que tot allò que suposadament forma part del luxe o dels articles que haurien de ser prohibitius es converteix en relativament car o barat. M’explico.
Quan jo era més jove que ara, recordo que les campanyes per lluitar contra el tabac eren impactants, segurament perquè mai s’havien fet així, impactants. Vam passar de veure els anuncis de Marlboro a la tele amb el cowboy galopant a tot drap amb el cigarro a la boca, a veure l’anunci simpàtic del Croiff i finalment les capanyes agressives, prohibicions en espais públics, bars, etcètera. Els paquets de tabac van passar de valer menys de cent pessetes a valdren gairebé mil avui en dia i dels dibuixets atractius i cridaners amb publicitat juvenil, ara ens ensenyen la cara més grisa i bruta de l’addicció: malalties, boques destrossades, pulmons ennegrits…
I tot això perquè? Doncs se suposava que per que s’anés reduïnt considerablement el consum de la droga aquesta, que empudega, que embruta, que ennegreix i que enlletgeix tot el que toca, persones, coses, espais. I s’ha aconseguit? Bé, els estudis diuen que una generació sí que ho ha anat deixant, conscienciada. Però ara també diuen que els joves tornen a fumar més que abans, les noies han augmentat el consum i tot es torna a disparar? La generació acostumada a rebre impactes televisius, lúdics i dimatges cada dia més fortes ja ni es mira els paquets amb angunia. S’han acostumat als paquests dissuassoris.
La generació acostumada a pagar per tot una barbaritat, s’ha acostumat a pagar una barbaritat per un paquet de tabac de marca o un per liar, i ja no significa un luxe, com pretenien els preus que s’han anat posant. Però, és que si t’ho mires fredament, que són 5 euros per un paquet que et dura un dia o una mica més, si és el que val un sobre de cromos de futbol especial, o del poquemon go! Quin varòmetre econòmic han de tenir si per un cubata te’n claven 6 en el lloc més car, una birra de nit 2,5, una entrada de cine barata 5 amb cèntims, un simple spinner en costa 10!
És evident que el que no és pedagogia ben feta, el que es prohibeix i es multa i es castiga sense més explicacions no funciona. A la llarga es torna contra els que l’han prohibit i els afectats s’acaben rebotant, encara que sigui en detriment de la seva salud, butxaca o moral. I és evident també que les campanyes contra el tabac estan fracassant, bàsicament per la raó més senzilla, el tabac és un negoci que mou tants calers que no pot desapareixer, encara que s’emporti pel camí la meitat de la població, sobretot si per marxar van pagant tants calers a les arques de les tabaqueres i a les arques de l’estat.
Bé, com sempre, és el que penso jo, segur que dec estar mig equivocat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada