Solidaritat selectiva

Trenta anys essent solidaris amb les regions més pobres, perquè havia de ser així. Trenta anys donant més i rebent menys perquè havia de ser així. Pel bé comú.

No per parlar català, ni per sentir amor per la teva terra; ho hem fet perquè som més productius, pel motiu que sigui... per solidaritat.

Trenta anys sentint la mateixa cançoneta de la solidaritat, i com a contrapartida hem viscut amb menys del que s'hauria de viure. Tots! Els que parlem català i sentim la terra, i els que parlen castellà i se senten espanyols. Durant trenta anys llargs ens han fotut a tots!

I ara, només amb l'excusa que parlem català i estimem la terra, ens diuen que el dèficit que tenim l'hem d'assumir sense ajudes, sense solidaritat. Les retallades que obliguen a fer al govern de Catalunya des de l'estat espanyol, ens les mengem tots, parlem l’ idioma que parlem. Però ells no poden ser solidaris: no ens ho mereixem, perquè volem els diners i volem marxar d’Espanya, volem trencar la unitat del poble espanyol.

Jo no vull trencar res. Vull viure tranquil, amb la meva gent, parli l’ idioma que parli, senti el que li doni la gana de sentir, però tranquil. I si per estar tranquil m'he d'inventar un país que tingui dues llengües, una història pròpia i curta i uns impostos que serveixin per satisfer les nostres necessitats reals, doncs me l'invento. Si Catalunya no té dret a ser, ens inventem una anexió amb Andorra. Si hem de sortir de l’Euro, doncs sortim... A fer punyetes. Si hem de parlar Aranès, parlem-lo. Però que ens deixin de tocar els collons i ens tornin el que és nostre, per esforç de tots. Els que parlem català, i els que no.

Senyors!! Que no es tracta de parlar o no el castellà! No es tracta de ser més o menys independentista, o de no ser-ho gens. Es tracta de que ens roben a TOTS els diners, ens els prenen amb impostos (la Renta, l'iva, els patrimonis, les herències, els premis i les seguretats socials, etc...) i els donen a uns altres per que no en tenen prou, però si a nosaltres ens en falten, que ens donin pel sac!!

A esos catalanes ni agua! Que se jodan con su soberanismo extremo.

I ens estem fotent. Un país que hauria de poder funcionar sol... es mor de gana. Nens que no fan ni un àpat decent al dia. Famílies senceres sense ingressos, sense casa; negocis que tanquen cada dia, perquè no tenen crèdit...

Però tant se val. Perquè han aconseguit dividir-nos per la llengua. Els que voten als partits centralistes que tant critiquen als nacionalistes, i que estan tant fotuts com els que voten als partits catalanistes i es passen el dia parlant d’estructures d’estat. Divideix i venceràs...

Si no ens unim tots contra la injustícia, guanyaran ells... i no seran els “espanyols” que viuen a Catalunya, no us enganyeu. Seran ells, els espanyols de l’Espanya de pandereta i flamenc, dels toros i el Madrid, perquè segueixin vivint a costa de les perifèries. Perquè som la perifèria, una regió minoritària que a Espanya no té veu ni vot, perquè democràticament mai podrem afectar la política dominada majoritàriament pels partits centralistes. Perquè a Catalunya si que poden canviar les lleis les minories, però al revés no. Perquè per més espanyolista que siguis, per més anti català que siguis, si vius i treballes aquí, hauràs pringat.  Seguiràs pagant perquè els teus veïns visquin millor que tu, sense treballar tant. Amb impostos més baixos, la vida més barata i les jornades més suaus...

Això em recorda alguna cosa... em venen al cap les piràmides. Els egipcis i les seves piràmides. Els faraons i els nobles, vivint a costa de l’esforç dels seus esclaus. Exagero? Creus que perquè cobres un sou, no ets un esclau? Creus que perquè aparentment fas el que vols, fas el que vols en realitat? Som els esclaus assalariats d’uns pocs, molt pocs, que parlen molts idiomes diferents i que viuen potencialment en els millors llocs de tot arreu. Espanyols i Catalans, Bascos, Gallecs i Valencians. Andalusos i Extremenys... Estan a tot arreu, i no els cal anar amb el fuet, per això està la Guardia Civil, l’exèrcit i algun estament més que garanteix, no la unitat d’Espanya, no! La seva bona vida!

Arriba Espanya!

Anda ya... a prendre pel sac!