Estimar el teu país no és dolent

Avui m'han fet un comentari sobre el meu "nacionalisme". M'han dit que he de viatjar, que això em guarirà de ell!! Com si estigués malalt o hagués agafat una venèria. El més peculiar és en sí el comentari: viatja que et curarà! Viatjant trobaré gent tant maca que deixaré d'estimar el meu país, i per tant, estimaré més el seu?

En el fons m'ho prenc a broma, m'ha fet gràcia.

És com, quan érem (per alguns encara és així per desgràcia) uns ignorants i crèiem que ser Gay era una malaltia que es curava amb teràpia o resant molt. És una cosa que ha aparegut ara, és nou, no ha existit mai i ho hem de curar. Una aberració!!

I és que seguim mirant les coses per un sol raser: o estàs amb mi o contra mi. O ets espanyol o ets antiespanyol! Si ets catalanista ets un separatista perillós que vols anar en contra dels espanyols.

Aquesta és la senzilla idea que està calant a les espanyes, i suposo que per això em diuen que viatgi, perquè m'ompli del bon rotllo que es respira pels llocs, i assaboreixi la terra que també és meva.

Però s'equivoquen. S'equivoca, i ho dic de bon rotllo, el que em va fer el comentari i s'equivoquen els que pensen que amb un pacte fiscal ens quedem tranquils, o que veient que a Espanya hi ha bona gent, deixarem d'anar a la contra. Perquè no hi anem a la contra. No anem contra ningú.

Estimo la meva terra, crec en ella pel que ha estat i pel que és ara. I m'agrada pensar que és possible seguir essent català en un món global. Però de la ma d’Espanya, sigui pels uns o pels altres, només hi ha tibantors, mala maror, no vull ni odio a ningú per ser d'on és, només vull sentir-me del meu país, que te una història i cultura pròpies, i viure en consonància amb això, sense fer-li mal a ningú, ni ofendre a cap altra país durant el procés.

I, per acabar voldria fer una reflexió senzilla: els nacionalismes són dolents. Els nacionalismes extrems, diuen, són dolents. Ho diuen persones i polítics que defensen la seva terra, cultura i llengua per damunt d'altres, minoritàries que han esclafat o fet callar a base de poder i majoria. Per tant, els seus nacionalismes són bons. Estimar la terra, si ets majoria, és bo. Estimar-la si ets minoria, és dolent. Una reflexió interessant. Que la faci un país que al seu darrera ha aniquilat civilitzacions senceres a les amèriques, afriques i altres indrets, és peculiar. 

Potser sí que jo he de viatjar més. Però no puc, treballo moltes hores, i quan tinc temps, m'agrada tastar el sabor de la meva terra, que és més a la vora, i com que tinc poc temps i diners, els he de distribuir amb compte. Tant mateix, viatjant només veuré persones i països diferents, que també estimen la seva terra, llengua i cultura, i reforçaré més la meva convicció. Estimar la terra, el teu país, no és dolent...