Passa per caixa!

Els bancs.

Els veritables vampirs dels nostres dies.

Quan jo era petit tenia por de la foscor, del que s’amagava sota el llit, de les portes tancades i de les finestres que feien sorollet quan s’aixecava vent. Tot plegat a resultes de veure pel·lícules quan potser no tocava, i sèries com Salem’s Lot, la primera versió que feia una por...

Ara però, el que em fa més por són els bancs. Si, almenys m’he tornat més racional. Les coses fosques em porten pau i tranquil·litat, però quan veig els rètols lluminosos de les entitats bancàries, m’agafa urticària.

Són una font segura de guardar els diners? Una font segura de justificar els nostres ingressos davant de l’estat? Una manera legal i clara perquè les empreses paguin les nòmines i tot estigui controlat?

Jo no ho veig així. En un país de defraudadors consumats, on des dels que manen, fins a la botigueta del poble, usen la B més enllà del significat gramàtic, el “servei” que fan els bancs, és un abús absolut, consensuat i apadrinat per la política i els lleis.

Imaginem, breument, que passaria si, per llei, tots els habitants d’un poble haguessin de passar per un bar concret, cada matí, i fer el gasto mínim d’un cafè i un entrepà. Obligatòriament. Sense més opció. De fet, si no hi passen és igual, li cobren el cafè de totes maneres. Aquell bar, es folrarà, i això que no cobra interessos. És competència deslleial, és abús de poder, és... Bé, seria una barbaritat que passés, oi?

És tant senzill d’entendre com aquest senzill exemple. Els bancs, guarden els diners? No! Juguen amb ells guanyant-ne molts més amb les seves operacions, mentre a tu et donen un tant per cent ridícul en compensació de tenir els diners “segurs”. Però és que estàs obligat per llei a pagar al banc. Estàs obligat a treballar amb una nòmina que ha d’estar obligatòriament domiciliada, enriquint, per sistema i per decret una entitat privada!! És lo del bar, a gran escala, i amb premeditació. Ells, malgrat les crisis, sempre seran més rics, i nosaltres més pobres. Els diners perden valor si no es mouen. Tu els estalvies a un interès baix, és a dir, perden valor, i que no ens enganyin. Ells els usen per fer-los servir, per moure’ls.

La banca guanya, sempre. Com al Monopoli.

I quan tinc malsons, ara en comptes de monstres sota el llit, veig rebuts estan despert...