SOC UNA VÍCTIMA DEL SUCRE!!
Sí noies i nois, i ho dic cridant, perquè és així de cru. I
com totes les víctimes, dolces en aquest cas, em sento agredit, violat, assetjat!
El que te despertar a una nova dimensió de l’alimentació, és
adonar-se que, com a la pel·lícula, estem dins de màtrix. En aquest cas, la
xarxa del sucre, entre d’altres coses. I un Morfeu qualsevol m’ha donat la
pastilla verda, i he despertat la meva consciència a una realitat que cada dia
que passa, m’horroritza més. Exagero?
Si teniu temps, el mateix que es necessita per veure un capítol
de Joc de trons, Anatomia de Grey, CSI,
Bones o el Comisario Montalbano, podreu investigar vosaltres mateixes la
veracitat del que començo a denunciar!
Un petit apunt del que em vaig assabentar fa poquet: per
menjar la quantitat de sucre que hi ha en una llauna de cocacola, la xispa de
la vida, ens hauríem de menjar uns dos metres aproximadament de canya de sucre.
A veure que ho visualitzem. El que ens costa prendre’ns una llauna de beguda
refrescant i ensucrada, seria el mateix que menjar-nos dos metres interminables
de canya de sucre, grossa i pesada. El sucre refinat és un verí, un verí que
ens serveixen a quilos i barat, que ens el posen a tot arreu, que ens potencia
el gust de quantitat immensa de coses que mengem alegrement, sense
adonar-nos-en. Perquè el posen? No és prou bo tot plegat, sense sucre?
Quan conduïm amb el cotxe, de nit, i estem cansats, amb un
caramel podem aguantar el ritme. Sí, és cert! Un caramel desperta de cop, perquè
et provoca una pujada sobtada del sucre a la sang, i és com un xut de droga
dura! Però alerta, després ve la baixada, i com amb l’alcohol i les drogues
dures, la baixada t’aplatana i et deixa fatal. Millor seguir amb el puntillo. És
una altra manera de veure-ho. Tenim sucre a gairebé totes les receptes que
comprem elaborades. Hi ha sucre a les pastes, al pa, al tomàquet fregit, a les
sopes, a les llaunes de paté, als embotits, a les begudes... a tot arreu! I a
sobre, quan fem cafè, te, llets diverses, pastissos, galetes, gurmanderies, xocolata,
ens en mengem més, per suplir el que ens falta, com si ens en faltés! Anem
dopats de sucre!
Sí senyores i senyors. No exagero ni un pel. La indústria ja
fa temps que va descobrir que els aliments que porten sucre i potenciadors de
sabor i aromes afegits, agraden més que els naturals. Que agrada molt més un
suc de poma que una poma, i dius, però si hauria de ser el mateix, no?
Els dentistes, una professió de la que es diu que no s’ha
inventat vacuna perquè dona massa rendiments, viuen parasitàriament de les fàbriques
de menjars preparats! Imagineu-vos-ho d’aquesta manera, gràfica. L’empresa de
menjar preparat, vosaltres i en un pal de la llum, com voltors esperant la presa,
un parell de senyors amb bata blanca...
Vivim en un planeta dominat per uns poquets que tenen més
riquesa que tota la resta junta, i seguim deixant que ens donin la xispa de la
vida en fascicles, i nosaltres els comprem alegrement. Però alerta! No estem
sols!
Hi ha molts professionals i amateurs que estan preocupats
per tot això, i ens van donant pistes. Són menys atractives que els anuncis de
les begudes refrescants. El marketing encara pot millorar, per fer arribar el
missatge a tothom, i començar a canviar les consciències de molta gent, gent
com tu o com jo, que poc a poc, ens anem prenent la pastilla que ens ofereix la
possibilitat de despertar i arrencar-nos els suports vitals de la anomenada
civilització occidental.
Clar, que també pots tranquil·lament, agafar l’altre
pastilla i seguir endollat. Una culleradeta de sucre i endavant, que la vida són
quatre dies i s’han de viure a tope!
Oi?
