M’he equivocat,i no ara, ja fa uns quants anys que porto fent-ho. I és una reflexió a la que he arribat arrel d’un conflicte en un grup de wats de la feina. I m’he adonat del meu error per unes paraules concretes que una de les afectades em va dir, també per wats, ves per on. Caminar va molt bé per aclarir les idees, i rectificar una posició, encara que a priori sembli la normal, és important. Els petits gestos són importants. La persona en qüestió va fer un petit però important gest, que és expressar la seva queixa sobre unes bromes que corrien pel xat, de les que reconec, jo n’era un dels culpables.
Sabeu allò que fem, molts o gairebé tots els ususaris de xats i wats i altres plataformes de missatgeria instantània? Sí homes i dones meus, allò de seure una estona, al sofà, al vàter, a la parada del bus, al metro, caminant o a qualsevol lloc on siguem i tinguem cobertura, quan estem sols. Agafar el mòbil i revisar els wats, els facebooks, els instas, els telegrams, els snaps, etzètera. I automàticament, podríem donar-li valor al nom, instantàniament anem veient dues o tres o cinquanta publicacions que ens arriben a la vista en qüestió de segons i de la mateixa manera, compartim, riem, laiquem, re-enviem, borrem. El nostre criteri, sexual i personal farà d’unic filtre, i no pensarem en l’abast de moltes de les nostres “linkades” fins que algú s’emprenya. No li donarem importància i ja està. Ei, que jo soc de la broma! Ei, que jo relativitzo les coses i ho faig en nom de l’humor! Ei, que jo soc més gran i entenc la vida d’una altra manera… Ei! Ens defensarem dient que m’ho han passat, que ho sento, que no sabia que t’afectaria tant! Però seguim compartint, lincant, passant. Som còmplices d’un determinat humor, i també de molts altres. Els bons i els dolents. Els acudits divertits i els que no fan puta gràcia. I és divertit, perquè segurament saps que no fan puta gràcia, però en aquell instant curt, de bus, de metro, de caminar sense rombe pels camins del voltant del poble… aquell instant curt de poca reflexió ja t’ha enganxat.
I llavors et foten bronca perquè no pares d’enviar merda. I potser tenen raó. El més trist és que segurament s’han fet una idea equivocada de tu, la idea que ets un depravat, un capullo integral, masclista, missògen, a-romàntic, tros e soca… I potser no ho ets i no t’ho mereixes, però possiblement tinguin raó, si no rectifiques l’actitut. És cert, s’ha de pensar en tothom. En els que et riuen les gràcies i esperen habitualment les teves bromes verdes, conyes marineres i re-piulades enginyoses sobre el matrimoni frustrat de molts aspirants a humoristes. Però també en els que no els fot cap gràcia les teves mariconades, i que cada dia que les reben, acumulen una ratlleta més contra la teva persona: ja està aquí el pesat aquest, que no sap parar?
Exagero una mica perquè me n’adono que una mica és el que he estat fent, incosncientment. Enviant a grups “amics” i companys de feina, tot un seguit de coses interessants i un munt de merda embolicada amb el paper del wats i les xarxes socials.
M’he equivocat. Contribueixo activament en espatllar la relació de les persones, en afavorir un cert masclisme imperant que jo mateix abomino, en donar veu a bromistes sense cor que fan mofa de tot i de tothom amparant-se en l’anonimat de la xarxa. I jo soc el primer que diu: ei, no envieu més fakes que contribuïu a fer-los reals! I mira’m.
Però rectificar és de savis. Jo no soc savi, ni de lluny, Però a partir d’ara no enviaré cap més broma, post, re-puilada, acudit o foto “divertida” a cap grup de gent, sigui de la mena que sigui. Tot individual, personalitzat i amb criteri.
Perquè tu pots ser un sabatot integral, però no cal que tothom et pateixi les burdes gràcies.
Crec que l’humor serveix per sanar el món, però no tot s’hi val, és veritat.
Rebre, refelxionar, esborrar/enviar/denunciar.
Em sap greu. El que he estat fent no era correcte. Per un món més sensible a totes les sensibilitats, els petits gestos són poderosos.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada