Fa pocs dies em va arribar via Facebook un vídeo del presentador Jesús Quintero. Jo no soc pas fan d’aquest home i independentment de les seves opinions personals, en aquell petit retall televisiu hi vaig sentir una gran veritat. “Mai abans, com ara, s’havia presumit tant de ser analfabet, que sigui un gran que no haver-se llegit mai un llibre”. Ell ho expressava behementment, estava enfadat. Enfadat amb el sistema que està muntat al voltant de tota aquesta massa de gent que no llegeix, que no s’interessa per la cultura però que sap llegir. Analfabets amb estudis.
Al contrari que els nostres avis i algunes mares i pares que mai van accedir a la cultura, que no van poder estudiar i que, aquesta espina els ha estat clavada tota la vida com una màcula, una pena terrible.
No haver pogut estudiar.
Els que ens van precedir eren molts, gent sense massa estudis que van tirar el país endavant malgrat les guerres, la dictadura i el recomençar.
Els que ens segueixen són tots personatges amb estudis obligatoris, accés a un món de cultura i d’educació sense fi, però prefereixen Supervivientes, OT i Mujeres hombres y vicebersa.
I nosaltres, que estem al mig, hem de fer que el país avanci veient com la generació que ens va precedir es va esgotant abandonada a la seva sort i amb les seves penes eternes i la generació que ens segueix avança enganxada a les pantalles de les programacions escombraria i la programació estudiada pels seus gustos, vicis i pecats.
Ja no entro en tot el món comercial posat als seus peus perquè no pensin ni tant sols un moment, que la seva vida és una merda molt ben maquillada.
La cultura, la veritable cultura, és aquella que t’ensenya a respectar la diferència. Perquè el món està ple de diferències culturals que cal protegir. La cultura és lo contrari a l’instint. L’instint surt quan el cos agafa el control. El cap i el cos aprenen per separat.
I això, no és un detall banal. No pas.
Tots els mandataris, els grans caps de les empreses, els grans legisladors, els grans arquitectes de la humanitat ho han sabut sempre. Si eduques massa el cap, el cos no respondrà quan esperes que respongui, perquè el cap tindrà el control.
Si que estudiem tots per obligació. Però el que aprenem a l’escola normal, no ens capacita per ser persones àvides de coneixement, de cultura. Ens fan avorrir el coneixement en general perquè la nostra resposta davant els atacs constants a la nostra llibertat de pensament, acció i obra sigui zero. I si no responem, ens les colen per tot arreu.
La cultura mata l’instint, i l’instint mata la cultura.
Si tens una massa crítica de població capaç de reaccionar per instint en el moment necessari, en aquell moment en que necessites que respongui visceralment, llavors tens assegurat l’ascó al govern del món.
Perquè de la mateixa manera que no hi ha rics que ho siguin de manera totalment honrada, no hi ha polítics que no calculin quina és la quantitat de vots que poden esgarrapar accedint als registres més bàsics de les ments humanes.
La visceralitat dona vots.
L’instint mata la cultura. La cultura construeix, i construir costa molt.
Destruir-la és un moment de rauxa. Un segon dins l’arc inesgotable del temps en que, el penediment no aflora i la bèstia surt, ataca, destrossa i engoleix. Ja hi haurà temps per el penediment, si és necessari.
El mal ja estarà fet.
Ens volen rucs.
Així de senzill.
