La infecció de Catalunya

Suposo que els senyors del PSOE, amb els seus socis aquí a Catalunya, el PSC amb el rei del ball al capdavant, es deuen pensar que els Catalans som com la resta dels votants del seu partit i del partit que governava fa uns dies i del partit del senyor Rivera. És a dir, pensen que som tontos, i amb això no dic que siguin tontos els seus votants, però a ells els hi sembla que si.
M'explico ras i curt, i a veure si ens entenem. Els Catalans no canviarem d'opinió per que hi hagi un nou president que, com tots sabem, és poc clar en els seus plantejaments polítics. Bé, clar ho ha estat, i s'ha posat sempre al costat dels vots dels espanyols.
Perquè, d'això va la cosa, no perdem el nord de vista.
VOTS.
El senyor Sanchez vol governar i sap que no pot amb els vots que te. El senyor Rivera vol governar i sap que si no hi ha eleccions ara, el seu suflé es pot desinflar com ho va fer el del senyor Iglesias. El senyor Rajoy governava amb el recolzament de tots els de les dretes que així anaven mamant de la teta i ell mateix sap, que els seus fidels votants seguirant votant dretes, perquè en aquest país veí no hi ha criteri. No hi és perquè els quatre que manen, ja s'encarreguen que hi hagi poca o escassa pluralitat informativa i política. Per això persegueixen amb tantes ganes al país veí, Catalunya, perquè som com som, i perfectes ni de lluny, però plurals comparats amb ells, una barbaritat. I aquesta heterogenia ens fa perillosos.
Abans, amb els vots dels Socialistes d'aquí, el PSOE guanyava eleccions. Ara ho fa C's, i si aquí es desinfla, allà també ho farà, no us enganyeu.
Per tant, si a Catalunya no hi ha la solució votant que necessiten per desmarcar-se i s'encallen en aquest panorama d'empats tècnics entre uns i altres, ho han de solucionar buscant els vots anti catalans per agafar terreny.
El que és més anti català guanya.
El Rivera, una proposta molt singular, Català però que no vol una Catalunya real, la vol ocupada, la vol castellana, la vol sotmesa. Em recorda algú.
En Sanchez, un paio que no el vol gairebé la meitat del seu partit i que lluita fraticidament amb l'andalusa que treu el cap abans no se la carreguin amb algun escàndol de la seva província, la més corrupta d'europa segons la UE. No ha guanyat res, gairebé no hi hauria de ser, i quan accedeix al lloc del desgraciat de'n Rajoy, posa de ministres en llocs claus, a persones que han demostrat la seva anti catalanitat sobradament. Bé. Res a dir.
En Pablo, que no acaba d'aixecar-li els vots als sociates perquè no acaba de convèncer a ningú amb el seu discurs entre dues aigües, una mica com Podemos en general, que ataca molt quan és a la oposició, però que després... es dilueix. Curiós.
El mateix mal que afecta a uns afecta els altres. Es diu corrupció sistemica. Quan un sistema està malalt, o es cura o segueix infectat.
I Catalunya no està infectada, és plural i opina diferent, agradi o no agradi. El que està ben infectat és el sistema governamental estatal, i nomé així s'explica que quan algú hi accedeix, no canvia res.
La infecció passa per contagi.
I així anar fent.