Fa uns dies, en Bill Gates - aquell empresari informàtic que des que està forrat desgrava molts diners fent bones obres i dient als altres com han de fer les coses- va reunir-se amb el nostre president, en Mariano, i li va dir així en to de conseller econòmic: "si voleu remuntar la crisi a Espanya, el que heu de fer és abaixar els sous de tots els treballadors del país". Segons aquell pobre home carregat de diners, per superar una crisi creada sobretot pels que en tenen molts, els que en tenim poc hem de fer un sacrifici global.
Fa un parell de setmanes, llegia al diari Ara que el Sr. Rodrigo Rato - polític, empresari i banquer- deia en una entrevista de premsa: Crec que en aquest país les remuneracions dels responsables polítics no es corresponen amb les seves responsabilitats ni són homologades amb la resta d'Europa. A aquest senyor, ara ex ministre i actual dirigent de Bankia li han abaixat el sou considerablement. És un sacrifici particular per el bé comú.
Els funcionaris d'aquest país, és a dir, els treballadors públics, cobren de mitjana i en general més diners que els treballadors de la privada en els seus mateixos àmbits. Per exemple, un treballador del sector de l'educació, un mestre, cobra de mitja de tres cents euros cap amunt més que el seu homòleg d'una escola privada, i els beneficis del tractament de baixes, permisos de paternitat i excedències són molt millors i molt més ben remunerats els públics que els privats. En molts països "avançats" els treballadors del sector públic cobren menys que els del sector privat, a canvi d'una seguretat laboral i un nivell d'estrès molt més baix, i s'entén: si vols servir el país, ho fas per vocació de servei públic.
En aquest país la despesa pública és desmesurada, començant pels mestres, seguint pels soldats, policies, oficinistes i acabant pels polítics, assessors, consellers i demés animals del circ.
Equiparar els sous amb la resta d'Europa? Només dels polítics? A veure si a sobre de lladres, mal governants, mentiders i titelles dels polítics d'Europa, seran els únics del país que estaran a l'alçada dels ciutadans alemanys, o francesos...
Rebaixar el sou a tots els treballadors? El Sr. Rato ja ha rebaixat un milió set-cents mil euros la seva nòmina, no n'hi ha prou? És clar que segueix cobrant 53 vegades el que cobra la meva companya de feina i ella no te dietes! El Vice-president d'Espanya amb Aznar i ministre d'economia amb ell també, segurament és un dels grans responsables que el nostre país anés de cap a la crisi; no seria la persona més adient per dir bajanades d'aquest calibre tal i com estan les coses.
Si no hi ha més remei i ens hem d'abaixar els sous i el nivell de vida del país puja, amb quin percentatge farem les rebaixes? qui ho decidirà? Seran equitatives i per tant, molt lleus a les rendes baixes i molt més fortes a les altes? Quan s'haurà de rebaixar el sou un treballador que cobri el mínim interprofessional? I el Sr. Mariano?
Els sous haurien de ser un reflex de l'efecte positiu que causen les nostres feines a la societat. Si les nostres tasques són positives, els sous haurien de ser-ho també. Per tothom igual. Utopia? Cal canviar les coses, i els polítics haurien de ser els primers en començar a baixar del pedestal.
Perquè sinó, pot passar que la societat s'enfadi, i escoltant als Gates i als Ratos la gent pot anar a buscar els pedestals en persona, i sacsejar-los fins que caiguin, i llavors la baixada serà terrible, no penseu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada