Europa, un somni que s'acaba

Encara que el títol porti a engany, no vaig a parlar de la Champions, ni dels somnis dels futbolistes, que amb el que cobren i viuen, no tenen res a veure amb la vida real que es desenvolupa fora del seu camp de joc.

Vull parlar del vell i bell somni de l'Europa federal, aquella que prometia tant, i que cada cop es dibuixa més maligne, més perversa. Aquella Europa que, quan jo era petit apuntava maneres; veiem una unió en tots els sentits, una unió sota una bandera que ens fes sentir orgullosos. Però no.

Aquella Europa cada cop és més un malson i una mentida, i Catalunya no hauria de tenir por de "ser expulsada" si no hi ha més remei. A mi, l'economia que marca l'Europa de l'Alemanya més bel·ligerant des de la segona guerra mundial, no m'interessa. No em representa ballar al so de la música dels Francesos o dels desesperats Espanyols per no perdre prestigi. No vull que se'm compari amb els desmanegats Italians, corruptes fins al moll de l'os. Els Portuguesos, acabats des que van tornar de les amèriques, a mercè de ser la cara de la Península Ibèrica i poca cosa més. Holandesos, Belgues, Danesos, Grecs... cada país amb la seva identitat i la seva història al darrera com una motxilla pesada que ningú vol desprendre, i el somni d'unitat es va esvaint cada vegada més. 

Ser català és un dret, un llegat. Ser català no és ser Espanyol. Ser espanyol no és cap delicte, no és cap mal, però no és el que vull jo. No és el que sento, i ara mateix, si per ser Europeu, he de ser Espanyol i si no, convertir-me en un estat esclau amb poca veu i cap vot, destí turístic de la zona Euro i res més... prefereixo ser Català i res més. Humil, treballador i amb orgull. Sense odiar ni menysprear ningú. 

Ser i prou, viure fora de l'Europa d'enganys i mentides, amb la nostre petita economia i els nostres grans deutes. A base de feina ja ens espavilarem. Segur.

Monedes? Tot són papers, ningú diu que no puguem tenir una moneda pròpia prou competitiva, si devaluant atraiem inversió, la recuperació serà més ràpida. 

Tractes amb Europa? Qui pensa que, Catalunya per disposició i situació en el mapa, riquesa i empenta (demostrada sobradament durant segles) pot quedar oblidada de la resta del món?

No siguem rucs. Que no ens en facin sentir tampoc. Que no ens afectin les mentides que volen escampar sobre la nostra realitat. No ens empassem la nostra manera de ser, perquè un jutge o un tribunal clarament feixista ho digui. El gran triomf de les campanyes feixistes a tot Europa sempre ha estat escampar mentides i contraposar-les contra la veritat amb tota la força dels estats, i per esgotament i feblesa esdevenen veritats possibles. La gent s'oblida ràpid del que és veraç. Si repeteixes una mentida i la mantens, per més evidències que hi ha, la mentida segueix allà, i molta gent se l'acaba creient. 

Europa és una gran mentida, el vell continent està vell i decrèpit, i només amb una revolució social i un gran canvi de paradigma es pot tirar endavant. Que el gran canvi no sigui deixar d'enriquir Madrid per enriquir Alemanya o França, perquè això, seria encara pitjor.