Ja el tenim aquí. El nostàlgic i bonic Nadal de cada any, carregat de records, de festa familiar i de retrobaments. Una data en el calendari nostrat, que si només fos això, un dia, un punt concret i especial, seria meravellós...
Però el Nadal és una trampa, un ham comercial per matxacar-nos les carteres temporada rera temporada; hem de ser generosos per Nadal; hem d'obrir el nostre cor, per Nadal; hem de deixar-nos la paga per Nadal, que la crisi està molt xunga i si no, l'economia no es recuperarà! Ara la crisi serveix d'excusa per a tot, fins i tot per que no parem de comprar per Nadal, que gràcies a això, tot se solucionarà. Bé, no se si ningú ho ha dit, però molts ho farien si poguessin.
És un tòpic i s'ha repetit molt aquella frase de: carai! estem molt malament però tothom es compra la tele i les consoles i no paren de gastar molts euros en coses totalment vanals i innecessàries. És sabut que el capitalisme consumista en el que vivim ens remet constantment a comprar per que no pari la roda de girar! Si les fàbriques paressin... el CATACLISME!
Però tot és fals. Tot és un muntatge. Si tot parés de girar per un moment i penséssim uns instants que estem fent, potser tot tornaria al seu lloc, de cop; sí, si que hi hauria un cataclisme, però seria un bon catacrac, un "volver a empezar!".
Diuen que la millor manera d'estalviar és comprar quan es te i no estirar mai més el braç que la màniga. Res de crèdits, res de targetes; les pagues extres ens les donen per gastar-nos-les en regals futils? Res de pagues extres, estalviem i no ens les gastem! Això voldria dir que aquest Nadal, ningú hauria de comprar massa res, només el necessari i algun detall il·lusionant; l'economia pararia i ningú faria l'agost, al desembre. Mirariem què és important i què no ho és, i segurament pocs sortirien a esquiar i les estacions d'esquí haurien de tancar per bancarrota i ho catalogarien d'hivern desastrós. Els anuncis de la tele serien estèrils, per què la gent pensaria i no deixaria que els inflessin el cap als seus infants, i renunciarien a les conegudes joguines que ho fan tot i no duren res. Els grans magatzems es quedarien amb els seus passadissos carregats de joguines de tots colors a les estanteries, joguines absurdes que no aporten res; molta gent al carrer, molta gent conscienciada d'altra banda, que això és el que hauria de passar... un daltabaix!
Tot aniria enrera, enrera però endavant! Si un sistema no està bé, s'ha de canviar, començant per enderrocar el que és incorrecte. Que descric una recessió? No n'he viscut mai cap, però no crec que s'allunyi massa del que hauria de passar. Però no l'hauríem d'anomenar així! Hauríem d'anomenar-ho "alliberament".
Però tant mateix, estariem millor tenint menys, i amb més temps per xerrar, jugar a jocs de taula econòmics i senzills -a cartes, per exemple-, celebrar amb les persones les festes de retrobament -no amb les màquines i consoles davant del televisor-, i finalment, encetar un nou any amb millors perspectives que les que teniem. Més pobres, menys avars però molt, molt més feliços.
Bon Nadal a tothom!
Però el Nadal és una trampa, un ham comercial per matxacar-nos les carteres temporada rera temporada; hem de ser generosos per Nadal; hem d'obrir el nostre cor, per Nadal; hem de deixar-nos la paga per Nadal, que la crisi està molt xunga i si no, l'economia no es recuperarà! Ara la crisi serveix d'excusa per a tot, fins i tot per que no parem de comprar per Nadal, que gràcies a això, tot se solucionarà. Bé, no se si ningú ho ha dit, però molts ho farien si poguessin.
És un tòpic i s'ha repetit molt aquella frase de: carai! estem molt malament però tothom es compra la tele i les consoles i no paren de gastar molts euros en coses totalment vanals i innecessàries. És sabut que el capitalisme consumista en el que vivim ens remet constantment a comprar per que no pari la roda de girar! Si les fàbriques paressin... el CATACLISME!
Però tot és fals. Tot és un muntatge. Si tot parés de girar per un moment i penséssim uns instants que estem fent, potser tot tornaria al seu lloc, de cop; sí, si que hi hauria un cataclisme, però seria un bon catacrac, un "volver a empezar!".
Diuen que la millor manera d'estalviar és comprar quan es te i no estirar mai més el braç que la màniga. Res de crèdits, res de targetes; les pagues extres ens les donen per gastar-nos-les en regals futils? Res de pagues extres, estalviem i no ens les gastem! Això voldria dir que aquest Nadal, ningú hauria de comprar massa res, només el necessari i algun detall il·lusionant; l'economia pararia i ningú faria l'agost, al desembre. Mirariem què és important i què no ho és, i segurament pocs sortirien a esquiar i les estacions d'esquí haurien de tancar per bancarrota i ho catalogarien d'hivern desastrós. Els anuncis de la tele serien estèrils, per què la gent pensaria i no deixaria que els inflessin el cap als seus infants, i renunciarien a les conegudes joguines que ho fan tot i no duren res. Els grans magatzems es quedarien amb els seus passadissos carregats de joguines de tots colors a les estanteries, joguines absurdes que no aporten res; molta gent al carrer, molta gent conscienciada d'altra banda, que això és el que hauria de passar... un daltabaix!
Tot aniria enrera, enrera però endavant! Si un sistema no està bé, s'ha de canviar, començant per enderrocar el que és incorrecte. Que descric una recessió? No n'he viscut mai cap, però no crec que s'allunyi massa del que hauria de passar. Però no l'hauríem d'anomenar així! Hauríem d'anomenar-ho "alliberament".
Però tant mateix, estariem millor tenint menys, i amb més temps per xerrar, jugar a jocs de taula econòmics i senzills -a cartes, per exemple-, celebrar amb les persones les festes de retrobament -no amb les màquines i consoles davant del televisor-, i finalment, encetar un nou any amb millors perspectives que les que teniem. Més pobres, menys avars però molt, molt més feliços.
Bon Nadal a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada