Avui veient la televisió, he pogut copsar que estem molt sensibilitzats per tot el que fa a les desgràcies del món que ens envolta. Som la societat, possiblement, més sensibilitzada i pietosa que hi ha hagut mai al llarg de la història de la humanitat envers els problemes dels altres. Som tant sensibles, que ens afecta sobremanera veure les imatges dels resultats de les guerres, revoltes, atemptats, injustícies i altres successos que ens ensenyen a les notícies de tots els canals de les nostres televisions. És a dir, per que jo m'entengui: si la majoria de problemes que tenen aquests països on passa tot això han estat creats, en part, per la nostra influència armamentista i política i d'interessos econòmics, i la majoria de les imatges que veiem són gravades, programades, retransmeses i visionades per nosaltres mateixos... on està el problema? Ara seré sarcàstic, però, no potser que ens estiguem passant un xic de voltes tots plegats amb tanta sensibleria i hipocresia?
El món no és just. Això ho sabem nosaltres i pràcticament el 99% de la població mundial que és conscient que un altre món és possible. Però, no tot el món és conscient d'això; hi ha moltes persones que viuen ignorants de la nostra “tant avançada” civilització. O potser, el pitjor de tot, és que s'adonen de cop i volta que hi ha dos mons completament diferenciats i volen formar part del nostre sense passar per tot el que nosaltres hem hagut de passar per arribar-hi, i sempre tenint en compte que el nostre sigui el bo, de món...
Ens omplim els pulmons i les boques proferint discursos de cooperació, enviant diners i menjar a zones empobrides, enviant soldats "en missió de pau" a àrees del planeta on es maten per un pam de terra o un plat d'arròs, o el que és pitjor, es maten salvatgement per no ser dels uns o dels altres. Ajudem a pal·liar la fam seva i la nostra consciència, per què, som nosaltres mateixos que tanquem els ulls o mirem cap una altra banda, mentre els omplim els magatzems d'armes i pólvora per que segueixin matant-se. Cooperem amb ajuda humanitària mentre neguem el dret al poble autòcton a revoltar-se contra els seus torturadors, dictadors i altres polítics de mala factura que possiblement són al seu lloc, gràcies també, a nosaltres.
Som els responsables materials i immaterials, directa o indirectament de la majoria dels mals que hi ha al món actualment, però no suportem veure les imatges del que a través dels nostres canals de televisió, i per interès d'audiència i econòmic, ens posen a l'hora de dinar.
I sobretot, que no ho vegin els nostres nens!! Que estem creant monstres!
Però quanta hipocresia que gastem, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada