La llibertat és un concepte ben estrany.
De fet, per mi no és un concepte, és un estat. Ser lliure és l’estat natural de les coses, i contra natura, els éssers humans, tendim a tancar-ho tot, a acotar-ho tot; ja sigui per por, per desconeixença, per desconfiança, passió, odi...
Tot el que hem tocat, des dels principis dels temps, ho hem tancat en uns determinats marges, o presons, o com vulgueu anomenar les barreres visibles o invisibles en les que tanquem, des de pensaments, fins a persones, animals i coses. Tot ho classifiquem de tal manera, que per això ens hem hagut d’inventar el concepte “llibertat”. I doncs, que és la llibertat? No crec que sigui tant senzill com dir “llibertat és fer el que ens roti, pensar el que es vulgui, actuar com es vulgui i morir com es vulgui”, però vols dir que està tant lluny d’això? Per que no pot ser això tant senzill, si tenim en compte que la nostra llibertat acaba allà on comença la dels altres? Jo puc ser tant lliure de fer i pensar, com em permeti l’espai que em deixin els demés... i aquest espai és molt més gran del que sembla a simple vista. A vegades simplifiquem les coses de tal manera, que els petits espais que tenim entre veïns, o els companys de classe o la mínima separació dels seients del tren, ens semblen els límits d’acció i pensar... però, no és l’espai en sí mateix un invent humà per delimitar allò que en realitat no entenem?
L’espai és infinit. Per tant, la capacitat de ser lliure, també. La separació entre tu i jo és tant gran, que mai, per més que pensem i actuem de manera diferent, ens hauríem de trobar si no volguéssim ... a no ser que atemptéssim contra les nostres respectives llibertats. Aquí és on està el límit. L’atemptat contra la meva manera de pensar, o la teva; si jo atempto contra la teva vida, t’estic tallant la llibertat i estic sobrepassant la meva.
La llibertat és doncs per a mi, un concepte ben clar: l’estat natural de les coses és tant lliure que ens ha obligat a nosaltres a enfosquir-les, acotar-les i posar límits allà on no n'hi havia; al crear les "presons" a tot el que ens concerneix, donem sentit al concepte.
Hi ha una cançó que cantava quan era petit. Diu així: “sigues lliure i camina cap a l’estel que vulguis guanyar... no pensis el que els altres et diran”... Això és per a mi la llibertat. Jo busco el meu estel, i els altres, que busquin i facin el que vulguin... Si hi ha molta gent que pensa com jo, tenim el dret i la llibertat d’unir esforços per aconseguir l’estel desitjat. Els altres tenen tot el dret i la llibertat de pensar que no estem en el bon camí, o que estem equivocats, o de buscar un altre estel... però no tenen la llibertat de canviar-nos la ruta, o de tallar-nos les ales; això seria atemptar contra la nostra capacitat de ser lliures! M’enteneu?
La llibertat és un concepte ben estrany, per què com tots els conceptes, els hem creat per entendre millor la realitat, i tots sabem que la realitat és tant relativa i variada com tants ulls se la mirin.
Vaja, penseu el que vulgueu, sou ben lliures...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada