Fums!

Sense boires matinals, el dia sempre s’aixeca molt més clar, com és obvi. I aquí al Bages, les boires són comunes, però aquestes precisament no em fan cap mena de nosa, tot el contrari. M’agrada llevar-me al matí veient tot Manresa emboirada, o més ben dit, no veient més enllà de les llums de l’estació de trens enteranyinada per un núvol blanc i espès; l’olor a humitat i aquella fresca que et diu: bon dia! Avui no sortirà el sol fins més tard! M’encanta.

És per moments com aquests pel que més valoro estar despert, estar ben sencer de cap i poder-ne gaudir plenament, omplint els pulmons d’aire fresc, deixant que em penetri fins l’última alenada; i per això val la pena tenir els pulmons capaços, espaiosos i nets. I, per moments com aquests és pels que vaig deixar enrere el tabac, ja fa un any i mig! I ja en farà dos i mig que vaig fer fora de la meva vida les altres coses que a vegades acompanyaven el tabac.

Dos anys i mig no semblen massa temps, oi? I si els comparem amb els trenta set que tinc, encara semblen més insignificants però, per a un ex fumador com jo, mirar enrere i poder comptar els dies, setmanes, mesos i anys sense fum, és pura glòria...

Si voleu més xifres per entendre la meva alegria, us puc posar unes quantes imatges mentals, deixeu-me uns quants segons...

Després d’estar-me mitja vida, és a dir, divuit anys matant-me lentament i cremant els diners, ara ja són divuit mesos sense res. Estalviant! O el que és el mateix, vuitanta una setmanes sense contaminar el planeta: no hi ha fum a casa, al cotxe, a la feina, a la roba... Si senyors sí, cinc cents seixanta set dies seguits sense tenir ni mig desig ni dubtes de lo positiu que és això per mi. Cinc cents seixanta set paquets menys de tabac comprat per la meva persona ni consumits pels meus pulmons, és a dir, onze mil tres cents quaranta cigarrets que m’he estalviat d’encendre a mig pam de la cara, i totes les calades calentes -properes als cinc cents graus- que no m’han cremat el coll. Un estalvi aproximat de dos mil set cents euros amb els que he pogut comprar-me un televisor, un ordinador i hem elevat el nivell de l'alimentació per a la família. Podeu imaginar el que, després de tants anys, representa estar vint i dos mil tres-centes seixanta vuit hores lúcid, sense estar mig marejat o oblidant-me automàticament del dia anterior...

I és que per una persona que s’ha passat durant tant de temps comptant els minuts per encendre el següent cigarret, estar vuit cents setze mil quatre cents vuitanta minuts sense pensar-hi en absolut és el paradís!

Sí, sovint he amagat el meu mal vici quan el tenia i potser hi ha gent que m’ha conegut enganxat a una cigarreta però, us ben asseguro que no em penedeixo de cap dels quasi quaranta nou milions de segons que fa que vaig prendre aquesta decisió; val la pena, és una meravella, és una de les millors coses que mai he fet. Tot i que... ara per celebrar-ho, no us fumaríeu un piti amb mi? Va, que us convido jo!

Salut a tothom!