Ciència Ficció

A mi m'encanta la ciència ficció. Que pel sol fet d'anomenar-la ja se m'ericen els pels del braç: ciència ficció. Que vol dir exactament aquesta doble paraula, frase? Doncs vol dir que es fa ficció de la ciència. I la ciència és tot, vaja, pot ser-ho tot. El món de la ciència ficció és molt gran, infinit! Es pot fer ciència ficció de la possibilitat d'existència extra terrenal, i es pot fer ciència ficció del que passa a la casa dels veïns...

Jo vaig a fer ciència ficció, a veure si me'n surto. Tot va començar, una nit fosca, en una ciutat fosca, il·luminada només per...

Milions i milions de llums de tots colors i formes possibles. La ciutat en qüestió era gran, poderosa i marítima, similar a la Barcelona que tots coneixem però més fictícia, més increïble. Perquè les coses que hi succeïren aquella nit, no podrien esdevenir mai en una ciutat de veritat. Ens centrarem en un pis, bé, una casa senyorial, un petit palau ubicat en una àrea residencial de la zona alta, una casa de rics del cagar, vaja.

Però els rics del cagar, també tenen problemes econòmics per arribar a final de mes, bé, això és el que li va dir d’Ignasi a la Tina, marit i muller de la casa en qüestió.  

-Carinyo, avui m'han enviat un rebut de la llum que supera de llarg les nostres expectatives econòmiques per a les despeses del mes d'enguany. Que et sembla si surto a fer uns extres al carrer, netejar quatre comptes i aportar uns fons de pensió que tinc paralitzats per aquí i per allà?

-Ostres, em sembla bé, espòs.

L’ Ignasi, tot honradesa va sortir de la casa, emportat per la fam i la desesperació. La seva renda no li permetia arribar a tot... però va passar quelcom extraordinari. Fora la hisenda, camuflat entre la gent normal, hi havia un banc que, donava diners gratis als rics que ho necessitèssin, sense demanar res a canvi. O això és el que li va dir l’ Ignasi a la Tina quan va tornar a casa amb una petita fortuna i un cotxe nou. El cotxe l'havia comprat amb el canvi d'unes operacions bursàtils que havia fet amb el capital que generosament li havia donat aquella entitat fantàstica. 

La Tina, tota innocència, va empassar-se aquella i altres realitats fictícies sobre la procedència dels diners del seu treballador espòs, fins que els diners, com que els sortien per les orelles, ja no eren un  problema.

I van viure feliços, i van menjar anissos... I va passar el temps.

Un bon dia, uns advocats (rics del cagar també, fills d’il·lustres advocats de l'ofici i tal...), estirant un fil brut que sortia d'una empresa que feia tuf de diner negre, i remenant papers, declaracions i imputacions de gent rica del cagar i poc treballadora (no com la resta, vaja, d'aquells que treballen poc, surten a molts llocs i tenen moltes monedes que no saps mai d'on surten -vaja, ja tornem a la ciència ficció- i, per acabar-ho d'adobar, també són fills il·lustres d'uns altres fills d'il·lustres, etc...), van trobar indicis que l’ Ignasi amagava algun secret impúdic. Aquell exemple singular de bona persona era en realitat un farsant, suposadament. Es veu que els diners que provenien d'aquella donació constant eren en realitat comissions i sobres que havia anat rebent el bo de l’ Ignasi per unes feines que es veu, no feia, o feia només en part, aparentment. 

Total, que es veu que aquella parella de pobres treballadors honrats, vivia feia temps a costa de l'esforç dels altres i poc del seu, per ser rics i tenir més oportunitats que ningú. I es veu que el pare d'ella ja era un potentat de la hòstia, i tal, i tampoc se'n sabia avenir de tanta mentida... Pobre família. Van acabar tots barallats, als jutjats, uns si, altres no. Perquè es veu que ser ric del cagar i no treballar gaire els donava dret a esquivar moltes coses que la resta no podien fer.

I la ciència ficció? On és? 

Ah! Sí, perdoneu. El que fa que una història esdevingui increïble és que, allò que hi passa sembla que no pugui ser. I el que sembla que no pugui ser és que la Tina, que podria tenir molts noms més, innocent d'ella, no sabia, ni coneixia, ni sospitava la procedència de tanta quantitat de dinerons que humilment tenia al banc, portats pel seu maridet fidel. I que el sogre, o sia, el pare ric del cagar de la noia humil i campetxana, no sabia tampoc res sobre els negocis de la filla, marit i demés parentel·la. 

Ja veieu, la ciència ficció està per tot arreu... Tant a prop i tant lluny com podeu ser capaços d'imaginar, i res del que es veu, és en realitat el que sembla que es veu, i nosaltres som tant rucs, com en realitat sembla que som, per empassa'ns-ho tot, amb interessos i comissions!

I sabeu el més increïble de tot? Aquella parella, pare i mare i família en general, va superar tot aquell incident, diluint-lo entre jutges, jurats, advocats i apel·lacions. I finalment, ells i d'altres, van seguir vivint millor que la resta, amparats per les lleis i les normes que poc a poc s'havien anat fent al seu voltant, durant anys d'anar enganyant als seus conciutadans... i va tornar a ser de nit en aquella ciutat i en moltes d'altres, llocs on les coses increïbles, succeïren de nou...