Avui és un dia de dol. Un dia com qualsevol altre, però més trist del nomal pels que quedem aquí, vius. Avui s'ha mort un company. Un amic i company de quan jo jugava a futbol a l'Esquerra de l'Eixample. Un company de banqueta, més que res, perque cap dels dos destacava per la gràcia amb la pilota als peus, però érem els reis de les pipes i els quicos, mai en faltaven. Un bon dia ja vam plorar tots els companys la marxa prematura del seu pare, el presi, i avui plorem la seva, també abans d'hora. Una llàstima.
Una pena perquè aquest noi portava la gràcia al cos, amb la paraula, la música i el gest. Era el típic nano que es fa estimar per tothom. Era un bon amant dels monòlegs, hi tenia gràcia. Un hereu dels Mikimotos, Andreus i etzèteres que hi ha pel món. Tocava la guitarra, cantava, feia teatre, i sempre tenia un acudit a la punta de la llègua. Era ràpid, sobre tot si s'havia de riure d'ell mateix.
Avui ens deixa un bon noi, una mala broma pels que quedem. Jo no crec en Déu, ni en cels ni en inferns. Si crec en alguna cosa és que som el que som gràcies al que deixem a la memòria dels que queden darrera, i en Martí ha deixat un bon record. I com que l'energia ni es crea ni es destrueix, segur, que avui el cosmos estarà una mica més de bon humor...
Arreveure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada