El pixar fora de test...

Vaig a parlar d’un tema que em preocupa, que és de vital importància i que no va de política, ni de religió ni de futbol! És un tema de salut mundial i d’educació humana. Els homes, pixem drets per naturalesa o per cultura? I aquesta primera pregunta em porta a una segona que hi va lligada: som porcs per naturalesa o per cultura? I si molt m’apures, vaig a per una tercera, ens agrada tant, ser uns marrans?

És un tòpic i passa, per tant és sabut, que els homes som uns porcs al lavabo, i darrera nostre sempre hi hauria d’haver una baieta. I com que en la majoria dels casos és així, sembla que tots els mascles del planeta siguem uns porcs, uns deixats i ens agradi viure i pixar entre la nostra merda, i la dels altres (que no ho neguem, és molt pitjor!!). Doncs bé, jo soc home, ja ho haureu notat, i a més de ser home, tinc un bar. Això em fa doblement sensible al tema, però, ara no us ho creureu, ja abans de tenir el bar, molt abans... ja passava el paper higiènic per la vora de la tassa després de fer. Ho reconec i ho dic públicament, no m’agrada! No m’agrada entrar en un lavabo i esquivar els bassals, les gotetes o altres coses. No m’agrada que hagi d’inspeccionar el seient per si hi ha les llengües seques dels anteriors inquilins, i encara m’agrada menys que després de sortir-ne, algú pensi que jo soc com tots els altres.

Però és que estic segur que com jo, avui en dia n’hi ha molts que pensen igual. I de tot aquest sub-tema no gaire tractat hi ha una educació al darrera que, des de ben petitons ens ensenya a pixar de peu. Qui no ha sentit a dir a una dona, quina sort teniu els homes de no haver de seure per pixar! I seguidament sentir, és que sou tots uns porcs, que no sabeu apuntar? Us heu preguntat mai perquè l’aigua quan cau d’una cascada no cau exactament en el mateix punt i seguint la mateixa vertical de on ha sortit uns metres més amunt? La dispersió, els entrebancs i l’alçada influeixen molt en com acaba la tassa després de pixar, i no sempre és per voluntat o premeditadament que s’embruta tot! A vegades les cremalleres també juguen males passades... És veritat que pixar a camp obert, o en un lavabo de discoteca és ben senzill, i còmode, pixar contra una paret mola! Però els vàters de mig planeta, els que tenim a casa no són parets, ni camps oberts!

Jo reivindico una educació masculina en el seure. En el pixar relaxats asseguts com ha de ser, sense presses, amb la comoditat de saber que quan t’aixequis estarà el vàter igual que com l’has trobat, i poc a poc, anar escampant com una taca, aquest cop neta, la idea que no tots els homes som uns porcs, que no tots pixem drets i que no és una vergonya ni cap cosa rara, seure per pixar.

Perdoneu, però algú ho havia de dir!