Ésser humà, ésser salvatge. Ens hem equivocat de nom?

Els éssers humans estem sobiranament bojos. El nostre estat pur de bogeria ens fa deixar de veure la nostra pròpia barbàrie i seguir vivint com si res passés al nostre voltant. Només així s'explica com podem mantenir la ment estable, freda i aliena a totes les matances i bestieses que hem comès i cometem en nom de Déus, sobretot, Reis, líders i altres bojos que han controlat les ments del seu entorn, en cada una de les seves èpoques pertinents.

Ara em mirava 1864, un serial que narra amb extrema cruesa la Guerra dels Ducats, que va enfrontar Danesos contra Prussians. Un veu una escena d'enfrontament militar del segle passat i pensa, collons! Et quedes sense paraules. Homes, en la seva majoria, bones persones, empesos a una matança absoluta i sanguinolenta, senzillament per sobreviure, uns segons més, uns minuts, unes hores, uns dies... I anar fent. Trets d'escopeta, baionetes, canons, explosions, ganivets, espases, pedres, el fang de la trinxera; tot si val per acabar amb una casaca del bàndol contrari. Has d'entrar en un estat d'absoluta esquizofrènia per sobreviure, i si ho aconsegueixes, com segueixes vivint?

Brutal, necessari?, immoral, inhumà?, sanguinari, esfereïdor...

I clar, llavors apagues la tele i segueixes fent, com si res, ara em prenc l'antibiòtic per les angines, rento els plats i vaig a buscar els meus fills. Els meus fillets, petits, innocents, nets, purs, blancs...

Aquestes coses passaven abans, això és un serial.

No.

Aquestes coses passen en algun lloc del planeta. Encara algun salvatge lidera una colla d'homes "bons" o innocents i els porta a un estat de clímax conjunt en el que massacren pobles sencers, acribillen hospitals, assassinen nens tant purs com els meus.

Aquestes coses han passat sempre, i sempre passaran?

Soc d'aquells que pensa que les coses passen perquè deixem que passin, en el fons. Jo els conflictes militars els redueixo a la simplicitat més bàsica i animal.

Passen perquè deixem que passin. Tots ens som responsables.

I suposo que per això, mirem cap a un altre costat, fem veure que no ens afecta, preguem! Que irònic i típic dels creients... Que són els bojos d'un altre continent, d'un altre lloc, d'una altra cultura -sentenciem i diem que són pobres ignorants de cultures bàrbares-, és clar. Només fa vuitanta o noranta anys escassos, aquestes coses tant animals passaven a Europa en massa, i menys, molt menys temps, a Europa a no tant gran escala. Servia, Kossovo, Ucraïna. Això passa ara i aquí, i passa ara i a l'Àfrica, però fem com si res.

Fem com si res perquè estem bojos. La nostra bogeria és contagiosa i ens curem en grup, en teràpies de cine i series que ens porten la normalitat en forma d'uns efectes especials fantàstics a l'hora de dinar.

A vegades, penso en clau humana i em fa fàstic el que he d'heretar als meus fills, i encara rumio com explicar la maldat que hi ha al cor dels homes per permetre que els extremistes ens portin a fer aquestes coses.

I crec que, no som capaços de crear tant art i tanta bellesa que compensi la mesquinesa de la nostra natura salvatge.

Bé, és una opinió, segur que no hi estareu del tot d'acord, però és el que penso.

Bona tarda a tots...