Minority Report

Heu vist una pel·lícula que es diu Minority Report? És un film de l'Steven Spielberg que protagonitza el Tom Cruise dels primers anys d'aquest segle, em penso. La pel·lícula en sí mateixa no és més que un intent de fer un divertimento d'acció ben realitzat, amb una acuradíssima banda sonora i una impecable direcció, i una història que més enllà de l'element hipotètic del futur possible, planteja un interessant tema.

Sense fer cap spoiler, explico a grans trets el quid de la qüestió: si existís la possibilitat de detenir els assassins, als lladres, als malfactors en general, abans que cometessin les seves accions funestes, ho faríem? La pel·lícula planteja que hi ha uns humans que tenen capacitats telepàtiques i veuen el futur, i lligats entre sí, dibuixen visions que si concorden, dos de tres, per entendre'ns, ja dictaminen que una persona està o estarà a punt de cometre un crim. I llavors, a tota pastilla i amb mitjans ultra moderns, uns agents molt preparats, com toca, actuen just per emmanillar als sospitosos, abans que facin maldats. Està bé la idea, no hi ha delinqüència, hi ha temptatives.

Però llavors planteja un problema. Les visions del futur no són unànimes, tampoc existeix la possibilitat de redempció. La visió que queda en minoria i es descarta, potser és la que, a darrera hora fa que el agressor es retracti, es penedeixi i no actuï o s'apiadi de la víctima, o senzillament, tot aquell mal estigués només en el seu cap, però no acabés cometent cap crim. Això és la ficció, però no deixa de ser un reflex de la realitat, de la nostra acció humana davant d'un fet que no ens agrada.

Els oracles que veuen el futur són els que jutgem les persones per coses que han fet, sense haver-les vist, ens expliquen el que se suposa que han fet, però no hi érem. Jutgem des de la distància, des de la còmoda cadira de casa, des de la seguretat de l'anonimat, perquè no ens importa la persona, ens importa l'acte. I si som una majoria que ho pensem, no ens importa, descartem el pensament minoritari, perquè no és bo. No és el nostre.

Això passa judicialment, passa al carrer, passa a casa, passa a l'escola, a la feina, al futbol i al bar. Passa a tot arreu. Ens movem per corrents de pensament únics i descartem els minoritaris perquè fan por, perquè no ens agrada que hi hagi dissentiment. Jo penso això i el que pensin els altres me la sua. I si els puc convèncer que la meva és la bona, millor.

A la pel·lícula, per motius tenebrosos es descobreix que el sistema perfecte no ho és en realitat, i que el que se suposa resol la delinqüència no només tanca delinqüents, perquè es pot manipular. La condició humana és manipulaple. Jo opino quelcom que parla malament d'alguna cosa concreta i algú, amb mala llet, agafa la meva idea, l'extreu i diu que ataco a tothom que pensa diferent que jo, i ja he llepat.

No ens ho pensem, però estem constantment sotmesos a la manipulació dels altres, i qui més poder te, qui accedeix als oracles, pot decidir que ha de pensar la resta, encara que hi hagi una opinió minoritària, un pensament diferent, un pensament descartable.

L'estabilitat de la societat depèn del pensament únic, la diferència és peculiar, turística, bufona, part d'un estudi social... però no és bona.

Ah! I el títol de la pel·lícula ja ho diu tot, notícia en minoria. Mireu-la, el Tom Cruise està com sempre!

Que tingueu un bon dia.