dijous, 12 de febrer del 2015

Into the woods


Aquest cop, faig una recomanació de cine, a manca de poder-la fer de teatre, que és l’origen de la pel·lícula. Es tracta d’una obra d’Stephen Sondheim, Into the Woods.
Ja fa uns anys, vaig tenir la sort i la oportunitat de veure la malaurada obre de teatre de Dagoll Dagom: Boscos endins. Dic malaurada perquè a causa de la crisi global econòmica va estar molt poc en cartellera i van haver de suspendre la gira que tenien prevista, però ja llavors, vaig considerar a nivell personal que era una faula musical difícil, magnífica i magníficament interpretada i cantada per l’equip d’actors catalans. Em va meravellar, la història, l’ensenyança i l’escenografia; abans de saber que la paraven, vaig vaticinar que seria una de les grans i recordades obres de Dagoll Dagom d’aquest segle, a l’alçada de Mar i Cel o Mikado. Em vaig equivocar. La realitat ens va passar per sobre.
Però tornant a l’inici, és un conte de contes, una història que narra el que passa després de que els contes acabin, contes tant clàssics com la Caputxeta o la Ventafocs entre d’altres. Que passa pel cap dels protagonistes abans, durant i després de les seves accions de conte. I ho fa d’una manera fosca i tenebrosa, posant una mica en dubte les bones intencions dels herois i traient a fora l’ànima perversa de les persones perseguint somnis impossibles, i endolcint a la vegada aquelles que anomenem bruixes, només perquè són les que concedeixen o no, aquests finals feliços de conte.
Bé, és una interpretació. Va més enllà. Parla de la relació entre pares i fills, amants, marits i mullers. Parla de la vida a través d’un conte ple de màgia i foscor, on dins el bosc, tot és permès.
La recomano perquè, ja que l’obra no la podeu veure –a no ser que la tornin a fer algun dia, que seria fantàstic-, ara han fet una versió que ja està estrenada al cinema i que suposo que passarà sense pena ni glòria, tractant-se d’un musical que no està gaire ben promocionat, i que no és una pel·lícula comercial, encara que la llista d’actrius i actors és fantàstica, la factoria musical és perfecte i la interpretació és, en versió original evidentment, meravellosa.
Ep! I no sabria dir-vos quina m’agrada més, perquè tant una com l’altra em semblen fantàstiques. I això és un punt molt a favor de Dagoll Dagom. Una petita companyia de teatre catalana contra una súper producció de Holliwood.
Boscos Endins, Into the Woods. Ara tinc un desig: estaria bé que la traducció al català la fessin en Gramaje, Mone, Gisela, Del Ruste i companyia. Ho llenço a l’aire, per si un dia TV3 o alguna altra cadena privada la vol estrenar en català! Això ja no ho se.
Bon dia! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada