És la meva opinió sincera, després
d’estar en persona amb el Mas, que li hem de buscar una altra feina, una feina
que no tingui res a veure amb el procés famós que vivim aquí, al nostre país. I
ho dic sense cap mena de rancúnia ni ganes de fer-li mal. Al contrari, crec que
li devem gratitud per engegar-nos i fer-nos trempar quan els altres potser no
van estar a l’alçada.
Clar, primer he d’explicar bé perquè vaig estar en
persona amb ell. Vam coincidir casualment al Fira Coc de Tàrrega, i el vaig “perseguir”
una mica en broma amb ma germana i la meva filla en braços. Al final, foto dels
tres. Ja està. Quin moment... Bé, això vaig pensar després, tot mirant la foto.
Un paio rapat amb la filla en braços que persegueix al president per fer-se un
selfi amb un mòbil atrotinat. Per a ell, un moment de no res més, per a mi, un
moment de reflexió. Era abans de les eleccions del 24
de maig, i quan el veia marxar en cotxe acompanyat de la comitiva i els guarda
espatlles, em va venir el pensament clar al cap:
Pot sonar cruel, però el dia següent
de les eleccions –rectifico, al segon següent al finalitzar el recompte de les
eleccions del dia 24-, ja hi havia un anunci de Preparats, la campanya que ha
engegat la generalitat de Catalunya, evident pre-campanya per les eleccions del
27 de setembre. Evident joc brut de fer-se seu el lema, la idea, el moment i la
ocasió. Torno al principi: el dia 9 de novembre va ser el president Mas qui va
clavar l’anàlisi i va deixar en fora de joc als Republicans i companyia. Només
va estar a l’alçada la Cup, i això és dir molt poc. En Mas i CIU al darrera és
el partit que és i representa bàsicament als que sempre ha representat, i no són
precisament independentistes de base els de Convergència, i menys els d’unió.
Oportunistes de base, potser sí. Però el 9N ja ha passat, i començar una
campanya al maig per apoderar-se de la idea de cara al setembre, manllevant el
desig del poble i pagant una campanya a nivell nacional que deu haver costat
lo seu, mentre les retallades segueixen i no es fa front a molts proveïdors que
són en definitiva, gent del poble que no cobra. Em sembla lleig.
Em sembla lleig que Convergència
i Unió, una coalició que es passa la vida barallant-se per veure qui la te més
llarga, lideri un procés que és del poble i per al poble, i és per això, que
sincerament, torno a dir-ho, hem de capgirar definitivament les estadístiques i
començar a pensar només, en clau de sí o no. Clar i català.
Volem ser independents? Votem
Esquerra o la Cup, partits que sí aposten per una independència sense pal·liatius.
Perquè si no, la fragmentació entre tots els partits només generarà més pròrrogues,
temps per anar amansint la bèstia. I em sembla que això precisament és el que
ha estat fent Convergència i Unió des del principi.
Fer temps.
Ja vaig dir en un escrit de l’any
passat, “L'Artur
Mas no és un màrtir, és un instrument.” Ho mantinc ara més que mai.
Si ha de ser, pensem que ha de
ser a través del pensament del poble, no d’un polític polivalent que, com Robespierre,
fins que no va veure que el poble caminava no es va posar davant. I quan i va
ser, de passar-se de rosca va morir guillotinat pel seu propi poble.
No li volem tant mal a l’Artur,
donem-li senzillament vacances. Se les mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada