El dissabte, al camp nou van
sonar dos himnes a la vegada, l’espanyol i el contra espanyol. Dos expressions
simultànies de nacionalisme oposades en el mateix espai; una, la oficial que
presideix el Rei i tota la cúpula presidencialista de la llotja, de blanc i
negre impecable, i l’altra, la popular, integrada per milers de persones –alguns
s’entesten a dir-ne seguidors del Barça o del Bilbao- de colors i expressions
marcades. Uns poden exercir el dret d’exhibir el seu nacionalisme i la seva
llibertat d’expressió, els altres no. I com ho arreglem això?
Castigant, reprimint.
És la reacció típica del que no
comprèn, del que no es mira els errors pròpis i carrega contra l’altre amb tota
la força de l’emprenyada. És que no hi té cap responsabilitat l’estat espanyol
i la corona en tot plegat? Són totalment innocents a ulls de la gent que de
manera totalment injusta els xiula?
És reprovable menysprear un himne
que expressa el sentiment d’un poble, però no pots castigar als que el
menyspreen si usen el seu dret a no sentir-se part d’aquest poble, que els nega
la realitat en la que viuen o volen viure.
Jo dic, és més greu xiular que
manllevar les llibertats? Bé, si és així, reprimim-ho doncs.
A partir d’ara, tant en la vida
com en l’esport, hem de viure sota una batuta que ens indiqui quan actuar i
quan no fer-ho. Estiguem silenciats als camps, a les places i als mítings quan
els polítics llencen arengues contra aquests i contra els altres. No aplaudim,
no riem, no plorem. No expressem ni alegria ni odi, perquè tot pot ser mirat
amb lupa. Aquest suposo que no és el món que volen els uns ni els altres, però
no hi ha millor solució que aquesta.
Silenci.
L’estat espanyol no vol veure cap
error en al seva immaculada gestió de les sensibilitats nacionals, i per tant,
mai entonarà el mea culpa en tot això. I ni els catalans ni els bascos que se
sentin agredits, mai reconeixeran que potser es passen un pel xiulant una
vegada si i una altra també, el seu estimat himne nacional.
Silenci.
Això és el que proposo jo per la
propera, la súper copa espanyola que hi haurà al agost o al setembre. Barça i
Bilbao es tornaran a enfrontar en un partit on, essent la súper copa del país
que els te aparats esportiva i socialment, sonarà algun himne. Que facin
silenci, però no un silenci reverencial en el que quan acaba, s’aplaudeix. Un
silenci espectral, en el que quan acaba no sona ni una ànima esperant que l’àrbitre
xiuli el principi de l’encontre i els dos equips i la seva afecció puguin
gaudir del partit. Silenci sepulcral, on es vegi que alguna cosa ha mort. El
respecte per l’himne nacional espanyol.
Un minut de silenci, si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada