Catalunya serà un país independent aviat, no ho dubteu. Com puc estar-ne tant segur? Doncs el temps, la gent i sobretot els indicis em diuen que això no te aturador. I no serà tant traumàtic com diuen els pessimistes. Ni serà una escissió vèlica com diuen uns altres. Serà un resultat democràtic, menys just del que es preveu. I serem un país obert com sempre, amb bona relació amb els nostres veïns, com sempre ha estat. Perquè no es tracta d'odi a Espanya. Perquè no som una nació violenta, però si guerrera, i no ens podran aturar...
Jo no ho dubto.
Si no, llegiu les declaracions que fan els governants i veureu que anem bé. La por del PP i el PSOE, partits espanyolistes que no van de la ma mai, tret de quan se senten amenaçats: ETA, Catalunya, els toros, Repsol... Quan veuen una amenaça real, que és factible i que és molt possible, treuen el mateix discurs. Però les paraules se les emporta el vent... ells no es cansaran, nosaltres tampoc. Som un país, barrejat amb molta població immigrant que ve, en majoria d'un altre país, espanya. Els hem acollit, han tingut família aquí i fins ara, han estat bé entre nosaltres. No volem que marxin, no els volem fer fora ni volem que perdin les seves arrels. Només volem que d'una vegada per totes, Catalunya sigui un estat que es regeixi per la seva manera de ser, la seva cultura, les seves fites i les seves aspiracions com a poble històric i amb personalitat molt pròpia. Qui hi vulgui ser, serà ben vingut, i qui no hi vulgui ser, doncs no hi ha problema, les fronteres estaran obertes per que s'ho repensin quan trepitgin els territoris del costat, si s'ho repensen.
Jo no deixaré de parlar castellà, m'agrada saber-ne i parlar-lo de tant en tant, però mai, mai deixaré de pensar, somiar i anhelar en català. Per més mal que els foti!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada