Mentides

Viure en un món tant insensible i mentider és el pitjor que tenim en contra les persones humanes, normals i corrents per tirar endavant. Ho dic amb totes les lletres i majúscules, i sense cap mena de vergonya. Aquest món de MERDA I MENTIDA és tot un muntatge multimèdia i dinàmic per prendre’ns el pel per sempre més, des del principi, fins al final.

Tots els estaments estan podrits. Tots. No hi ha ningú que se salvi. Els polítics, els líders ideològics, els líders espirituals, els religiosos, els judicials, els gurus del coneixement, els grans grups empresarials, els líders esportius, els cinematogràfics, els de la moda, de la televisió, la ràdio... Des de lo més frívol fins a lo més seriós, està ple d’engany i de joc brut. Però si jo, o qualsevol com jo comet un error, la vida se’ns en va a fer punyetes! Ells ho fan amb total impunitat, surten a la televisió i s’excusen, o no! Senzillament diuen que no han fet res, esperen els veredictes eterns i eternitzats per la feixuga i lenta justícia hispànica, i si finalment estan imputats o no, en algun cas, ja ha passat tant de temps que no cal, no es pot o no serveix de res buscar culpables. El mal ja està fet, els diners i el poder que s’ha manllevat ja no es poden recuperar i la vida que s’han pagat amb els nostres esforços no els hi treu ningú.

Ara mateix, tenim tota la cúpula del partit que governa el país espanyol i català sota sospita. Tots els dignataris estan amenaçats d’una o altra manera i ens ho mirem tranquil·lament, sense fer res. Tampoc podríem fer res, perquè passi el que passi, que podem fer? Sortir al carrer a reclamar alguna cosa? Com vam fer el dia 11 de setembre i com s’han passat pel forro uns i altres? Sortir com vam fer l’any 2010, o amb els indignats, o amb el No a la guerra, o amb el cas Prestige, o amb el No a la OTAN...

Des que tenim democràcia hem estat amb una bena als ulls, esperant i pensant que tot anava bé. I des que hi ha democràcia ens han estat enganyant, estafant, robant, menyspreant, mentint i subornant, i democràticament no hi podem fer res!

Jo no faré mai apologia de la violència, mai! La violència no resol res. Però us heu adonat que aquesta és l’excusa que sempre ens donen els que, a la que et despistes fan servir la violència verbal a la més mínima per posar-nos la por al cos? Amenaçar amb estaments militars o econòmics no és violència? Jo no faré mai apologia de la violència, repeteixo, però cal que el poble faci alguna cosa, i està demostrat que no serveix de res sortir, expressar-se, parlar o cridar. Els lladres a la presó, però tots!