Memòries d'un barman avorrit...

Quan un està treballant, i té temps d'escriure unes memòries de la feina que fa, durant la feina que fa, o és escriptor, o és un treballador que te estones lliures. Les estones lliures són sovint, sinònim d'estones poc productives, i en el meu cas, és ben cert. Podria estar fent altres coses, netejant, fent menjar, repassant les comandes o repassant les factures, però com que tot això ja ho he anat fent, i porto poc temps, molt poc en el ram, no tinc massa feina acumulada.
Sí, soc un barman avorrit, no perquè no tingui feina, sino perquè tot just acabo d'obrir el negoci i som a les acaballes de les festes de Nadal... Resumint, la gent està per la família, gastant el que pot on és necessari i el bar, no és el lloc. Per tant, avui, el meu tercer dia de feina al meu nou espai, el Pati, ha estat un dia molt interessant i intens al matí, prometia molt... tant que des de les dotze i mitja fins les set de la tarda, han entrat sis persones.
No us penseu que esperava més, o menys. No esperava res en especial, segurament molt menys, tenint en compte el dia que som, però el matí ha estat tant interessant, que m'he fet il·lusions.
Bé, no patiu. Demà serà un altre dia, totalment diferent. Dimarts, dia de tornada a l'escola, i ja se sap, quan els nens tornen a l'escola, tots acaben anant al pati...
Bona nit!!