És la guerra!

Normalment, quan hi ha una guerra, cauen bombes, hi ha reclutament de soldats, hi ha atacs i ferits, i morts i baixes i destrossa... Vaja, tothom que n'hagi viscut una -aquí obro un parèntesi per honorar a alguns dels nostres parents grans, que molts d'ells n'han vist o patit els efectes d'una, almenys- sap del que parlo. Una guerra és devastadora en tots els sentits, i només serveix per una cosa: encara que diguin el contrari, només fa mal. Una guerra no fa bé ni a aquells que teòricament la guanyen. 

I per fer una guerra, abans, calien dos bàndols. Els bons i els dolents. Els creients i els infidels, els blancs i els salvatges, els moros i els cristians, els indis i els vaquers... Òbviament, no cal dir que s'és bo o dolent depenent de qui s'ho mira; es diu allò: el terrorista al nostre país és un heroi a casa seva! Però una cosa que totes les guerres tenen en comú, superant tots els obstacles geogràfics, ideològics i polítics, és que sempre hi ha interessos foscos i desconeguts al darrera. Avui en dia se'n diu teoria de la conspiració, i després de cada episodi on hi ha hagut una intervenció militar "licita" i autoritzada per les polítiques de torn, sempre hi ha qui aixeca les estores per trobar indicis d'interessos amagats. No hi ha un pam de net.

Jo sempre, des que de jove jugava a rol, m'imagino als caps militars i els polítics d'alt rang, asseguts en una taula i tot bevent, fumant i rient, organitzar les figuretes per la batalla que s'esdevindrà. Els uns i els altres, potser per una qüestió de distància a través de l'skipe, junts i discutint els termes de les víctimes, els atacs, les destrosses i les repercussions. Perquè a mi no m'enganyen: són com els jugadors del barça i madrid, que de cara a la galeria són màxims rivals, però fora del camp ja és una altra història...

Ara mateix, es donen tots els símptomes de guerra però sense que caigui ni una sola bomba; no de les que exploten almenys. Tenim dos bàndols, la gent i els poderosos. Tenim interessos econòmics clars, polítics i ideològics enfrontats i òbviament, tenim sospites dels interessos amagats de sempre. Tenim baixes, tenim destrossa, tenim recessió, tenim opressió i amenaça, tenim revoltes i tenim líders coratjosos. Repeteixo, no hi ha trets, encara, però tenim de tot per ser en una guerra. Una macro guerra econòmica mundial que acabarà amb vencedors i vençuts, no ho dubteu. Una guerra cruel que no fa sentir el soroll de les explosions però que devasta tot el que va deixant al seu pas. 

El poder s'ha proposat esclafar la classe mitjana de tot el món, i ho està aconseguint! El poder -no ens confonguem amb els polítics- vol recuperar l'exclusivitat del luxe i el viure bé, del crèdit, del líquid, de les vacances i de les segones i terceres residències. El poder, no els que veiem, els que ni veiem ni hi pensem, està fent una estocada mortal a la nostra classe, la mitja, i si no vigilem, si no estem alerta, si ens deixem enganyar per la gent que pensem que hem escollit nosaltres en votacions absurdes, si seguim creient que civilitzadament tot s'arreglarà, si seguim veient la paraula com a única eina per tractar les coses... ens esclafaran del tot, i tornarem a aquelles èpoques en que una família treballava tota la vida per pagar els deutes dels avis i besavis... 

Estem en guerra, i ara és el moment de lluitar, amb idees, amb accions, amb iniciatives, amb desobediència, amb força i sense por! Ells no fan servir les armes, nosaltres tampoc. Però ai! Alguna cosa ja es comença a palpar en l'ambient, i com deia l'altre dia un client meu, "esto està que arde, y como alguien encienda una cerilla..."