El màrketing de l'església catòlica

La meva àvia em deia, que tot el que surt per la tele era mentida. Tot el que surt per la tele, tot el que se sent per la tele, tot el que es pot retocar per la tele, és en definitiva mentida. La tele no ho capta tot, per tant, si no és mentida és una veritat a mitges, la veritat que aquella tele vol esmentar. La resta, que tampoc és la certesa, completa la realitat, però mai o difícilment la coneixerem.

L’església és una sacrosanta institució mil·lenària que des de sempre ha usat el màrketing per fer-se publicitat. Quan ha tocat, una publicitat de reverència i por autèntiques. I ara, toca recuperar un estil diferent, un estil quasi oblidat, franciscà. Un estil auster, un estil pobre i compassiu, que demana perdó. L’església i tots els seus representants han estat durant segles vilipendiant als seguidors de la pràctica religiosa més austera i pacífica, en pro de l'ostentació de temples, joies i càrrecs. El vaticà ha estat sempre seu de secrets inconfessables i martingales que només ells, i la reialesa es poden permetre. Els capellans han fet el que tocava i alguns (molts o masses segons a qui preguntis), alguns han fet veritables aberracions emparats amb el secretisme i pactes de silenci.

Ara el nou i venerat papa, modern i antic a la vegada, reprèn aquest camí més proper, més del Jesús amic de Maria que del Jesús crucificat, i a ritme de roc argentí fa neteja, demana disculpes, fa sermons diferents, promet canvis, camina menys enjoiat i s'iguala a les dones i les mares. No condemna la diferència i aprova pràctiques que, només fa un any, eren prohibides i sentenciades per altres.

Ell és un papa mediàtic, que a la tele i als diaris omple pàgines i minuts de noves idees. Idees que no són del tot certes, per que surten per la tele. 

Ell és auster i diu que ho arreglarà tot. Mentrestant, l'altre papa que no és mort i que fa descans, segueix vivint com un papa no tant auster i va fent la viu viu en un retir que el protegeix de la seva responsabilitat anterior. L’església no gasta per un papa, en gasta per un i mig, l'auster i el sortint. I la resta? La resta de la cúria que fins fa ben poc emparava i protegia el que el nou papa ataca ara, que fa? Calla i va fent, ja en vindrà un altre, el que interessa ara és tornar a omplir esglésies, que són buides. Com?

Canviant el missatge, refent el camí un xic per seguir, en definitiva fent el que sempre fan, viure dels pensaments i les pertinences dels altres. Criticar la gent normal des dels seus púlpits i dirigir la vida segons una moral inventada a la seva mida, perquè la gent normal no sigui feliç aquí, a la terra. 

A mi no em convenç per més que es digui com jo, li agradi el futbol i vagi amb sabatilles. Forma part d'una institució caduca, antiga, abusiva, xenòfoba, masclista, opressiva i imperativa. I fins que no vegi que surten de les escoles, surten de la vida quotidiana de la gent i es tanquen als seus temples que puguin mantenir amb la suor dels seus esforços i deixin en pau a la gent que no pensa com ells, fins que no facin tot això, no em creuré ni un borrall de cap discurs, el digui qui el digui, a la plaça o a la tele.