Viu el temps que et toca

La pluja no cau mai a gust de tothom, i encara que sembli mentida, tampoc fa mai sol a plaer de tota la gent. El temps és variat, ara fa sol, ara plou, ara està núvol, ara fa bo... aquesta és l’expressió temporal més ambigua, perquè per uns fer bo, és tot el contrari del que ho és per altres.

El temps, quin tema tant recorrent als ascensors. Fa bo avui, eh? Caram, sembla que no vulgui deixar de ploure... Mai estem contents, i ara que estem en mig d'un canvi climàtic que ningú es pren gaire seriosament, encara és més complicat estar d'acord amb el temps que fa. Ens costa adaptar-nos. I és ben curiós, perquè no vivim tants anys ni són tant climàticament estàtics com per no saber fer-nos a la temperatura que toca.

És feixuc buscar alternatives, quan la vida que tenim és monòtona i la feina ens condiciona tant el temps d'esbarjo. No pot fer sempre sol al cap de setmana per satisfer les vacances d'uns quants, només perquè la minoria faci festa entre setmana i no sigui necessari veure el sol. El temps corre, passa que se les pela, i quan fa un fred que pela, no estem a gust, però quan fa massa calor ens angoixem pensant en aquelles temperatures fresquetes que han de venir. Que si dura massa el fred; que dura massa aquesta xafogor; mai estem satisfets...

Algunes experiències de la vida, són com el temps. Variades, canviants, monòtones, càlides, fredes, xafogoses i gèlides. La vida és un constant adaptar-nos, i el que no ho fa, pateix. La vida s'ha de tirar a l'esquena, s'ha de capejar, com un temporal. La vida és dura, sí, però també es fantàstica i t'ofereix possibilitats de cagar-la, d'arreglar, d'experimentar i de passar; pots fer-te gran vivint en els records o avançar fonamentant en el passat per arribar més amunt; girar-te d'esquena per esquivar una envestida o quedar-te pal plantat esperant l'estomacada, caure i aixecar-te. La vida és combat, és pau, és calma i tempesta. La vida és un regal, i ens hem de sentir afortunats per rebre'l, 

Una casualitat evolutiva, una efemèride en el calendari còsmic, una carambola estacional; una oportunitat d'existència. Ser viu i poder-ne parlar és una meravella, encara que per mala o bona fortuna ens caiguin les set calamitats seguides. Només cal posar una ma a terra i agafar impuls.

Viu! Tu que pots, que per a molts ja s'ha acabat el viatge i molts d'altres l'han de començar encara.

La vida, també és curta tot i que pot ser massa llarga. ja ho deia al principi, és com el temps, mai serà a gust de tothom, però el que és segur, és que ha de ser al teu gust.

Gaudeix de la vida!