A cop de Cup

Hi ha almenys tres motius pels que no m'agrada la Cup. Són extremadament lents, degut a la seva construcció democràtica assambleària. Són extremadament protagonistes, tot i ser la minoria dels independentistes i finalment, veure i percebre que el pes de les opinions de la Cup, sovint, és molt similar al pes i les opinions d'alguns i algunes de les seves dirigents. Clar, ells s'anomenen companys i companyes. 

No penseu que dient això em quedo tant ample, o que m'agradi massa. De fet, jo ni soc sospitós de ser de CIU ni de dretes, tinc un passat escolta que no he amagat mai, i per tant soc assembleari per definició, i m'agrada escriure i dir la meva, tot i ser ningú, per tant també tinc un cert afany de protagonisme. Bé, que podria ser perfectament de la Cup. Però no.

Tot i que els he votat.

Però no.

Tot i que ara m'ho pensaré dues vegades a l'hora de tornar-los a votar.

Perquè penso que una colla tant petita de gent que, popularment s'han unit per portar la veu de la minoria al parlament i aportar el seu gra de sorra a la democràcia, actua clarament de fre al propi procés que ells mateixos han anat accelerant a cop d'efecte. I això és contradictori. Van accelerar la declaració d'independència quan ells mateixos havien dit que amb el 47 per cent no n'hi havia prou per fer-la, i quan s'han de mullar per començar a fer funcionar el govern, que aquest tingui força i sigui sòlid, va i el frenen a cop de veto, malgrat que diuen que no, ara ho acaben de dir, no hi ha veto.

Jo tampoc m'he cregut mai als de CIU. Ho he dit per activa i per passiva, que no són de fiar. Però mira si soc cabut, el que més de fiar era per mi, era el que s'havia trastocat a nivell nacional i internacional i que més estava fent per internacionalitzar-nos: en Mas. I se'l van carregar a canvi de donar estabilitat.

És evident que cada dia que passa i a cada nova actitud bel·ligerant amb Junts pel Sí, només dona la raó a tots aquells que deien i diuen, que la Cup i JPS no eren compatibles, ni tant sols amb l'horitzó de la independència al davant dels nassos.

També penso que jo, que no soc de la Cup, tinc dret a ser escoltat i valorat. Com els gairebé dos milions que com jo, van confiar en una campanya que deia Sí a la independència, junts millor que separats... pel procés!

Pel cul ens esteu donant.

Primer ens heu fet fer el ridícul més espantós a nivell europeu amb el número post electoral. Això penso. Ens heu donat pel cul a tots els que vam confiar en vosaltres. Ens heu obligat a menjar-nos un polític que ningú havia triat enlloc del que anava amb velocitat de creuer i tenia tots els avals i el pes polític necessari per engegar un procés tant complex i potent com el que tenim. Després amb totes i cada una de les assemblees on doneu veu i vot a uns quants per actuar, o no, de fre de la majoria. Potser no fem assemblees però pensàvem que la independència era l'objectiu. I per assolir-la hi anàvem junts. Però no: junts, però depèn.

I llavors van sortint temes paral·lels d'Arran, que només els posa a l'alçada d'intolerants tant o més perillosos que els d'ultra dreta.

Jo no soc un intolerant. Jo no vull una independència a qualsevol preu. Jo no vull un país dividit en dos. Soc català, vull un país nou, fort i ben fet. Amb coses bones i que m'agradin, i coses que no m'agradaran, i coses que no seran bones. Perquè el món no és perfecte, no és quadriculat. Però no vull un país fet a cop de Cup. A cop d'amenaça i de veto. A cop de declaració i exigència. A cop de velocitat descontrolada i frenades a ran.

Som víctimes de la història i la història que tenim al darrera ens avala per fer les coses d'una manera pacífica, cívica i tranquil·la. Sense perdre gent pel camí perquè vagin les coses massa a poc a poc o amb massa pressa.

Hem de ser constants. Tocar la moral als castellans d'aquella manera que només sabem fer nosaltres.

Amb humor fi.

Al pas que portem, tot el crèdit que vam guanyar com a poble a cada Diada, el perdrem darrera cada baralla de parella. I amb cada independentista emprenyat hi ha un que es passa al bàndol de Podem. I Podem no vol la independència de Catalunya. Vol governar Espanya. No us enganyeu!

I al final de tot, quan tinguem un país, seguirem essent veïns de tots ells. I seguirem tenint molta gent que no creurà en Catalunya encara que sigui una realitat. I els seguirem tenint aquí. I poc a poc ens haurem d'anar convencent que no és tant mala idea ser Català.

Però ho haurem de fer tots junts. Amb maneres de fer de tots, de la majoria i també de la minoria. La minoria de la Cup. La minoria de Ciutadans. La minoria de Psc. La del PP... Aquestes minories també són catalanes. I també es mereixen respecte.

Per tot això no m'agrada la Cup. Es miren el melic, diuen que són els més demòcrates dels demòcrates, però només s'escolten a ells i els que vesteixen com ells. Que no són anti-sistema, però el sistema que tenim no és bo. El bo és el seu. Quin és? Si ja costa entendre aquestes votacions d'empats que es desempaten misteriosament o de 26-29 i tres abstencions; quins números més casualment aparellats. Sempre la balança se'n va cap a la minoria. Com que són ells, i saben que ens tenen agafats per les pilotes. Que als que ens agafeu les pilotes no són només convergents!! Que som tots!

I tots estem veient que des del 27S, ja farà aviat un any, tot va igual o pitjor que abans. I clar...

És culpa de Junts pel Sí, oi?

A prendre pel Cup!