Felicitats Pititotto!

Fa cinc anys que vas canviar les nostres vides. Fa cinc anys que tot el meu món, va girar de dalt a baix i de dreta a esquerre. Des del primer alè ens vas portar de corcoll i amb el teu primer plor vas deixar clar que venies a aquest món perquè et sentíssim bé. Cinc anys de tu, de Jan. Cinc anys de Pititotto, de Janotto, de Jan Pitit, de Cutxurrucutxucu... Cinc anys d'aprenentatge continuat, de classes fora d'hores, de màsters en medicina, psicologia i magisteri.

Dissabte en fas cinc, i ja entres en el grup selecte dels múltiples fàcils de comptar. Després ja no serà res tant gran com els deu, i els quinze i no diguem els vint!! Tot just l'any passat aprenies a jugar sol, i enguany ets una font de preguntes, reflexions profundes, perquès inesgotables i energia imparable.

Dolç com un terrós del sucre que no menges perquè és dolent i distant com el pare que et va parir. Cautelós, prudent i observador, constant, lluitador i obstinat; contradictori, cridaner, imaginatiu, juganer, peliculero, reflexiu... que he de dir, guapo, ben plantat, gegant entre els més xics i petit entre els més grans.

Dissabte te'ns fas gran, tot i ser encara un petit projecte en desenvolupament. Una base de proves, la nostra prova constant. I malgrat tots els nostres defectes, sembla que vas creixent agafant les nostres coses bones. És un consol. Ho fem el millor possible, però som uns aprenents. Cada dia que s'acaba, és un maldecap més que hem superat, o no. Una prova constant per la nostra capacitat de créixer més del que pensem que ho hem de fer. Perquè ser pares és això, entendre que fins el néixer érem tant savis com després, tant rucs.

Cinc anys en els que també hem vist arribar la Ivet, la Putxurrunclins. La teva germaneta dolça i tremenda que has hagut d'aprendre a estimar des de la gelosia més innata. I te l'estimes com un tresor. I això encara et fa més gran, més admirable.

A vegades parlem de que hauria passat si haguéssiu anat al revés, si tu fossis el xic i ella la gran. De com seria tenir un pitit amb germaneta gran. De com seria el món si les coses no fossin com són... Però la veritat només és una; el món és millor des del dia en que vas arribar, millor encara quan la teva germana et va atrapar i res, per més trist o gros que sigui, podrà canviar aquest fet.

Dissabte, el meu Jan en fa cinc! Estic content de cada segon, és a dir, cent cinquanta set milions sis-cents vuitanta mil segons de felicitat compartida!

És una xifra fantàstica!!

Per molts anys, Petit meu! I felicitats a la mare, per la part que li toca!!

Bona nit!