Em dic Francesc Badia i estava
enganxat al JB.
Quan ara fa aproximadament nou
anys vaig treure el cap per Santpedor per primera vegada, vaig venir de la ma
del JB. Ho reconec, amb ell vam fer el camí junts per canviar de comarca i de
província, i també reconec que m'agradava.
Quan estava sota els efectes del
JB tot semblava més bonic. Tot estava pintat d'un color que m'apassionava. Però
és evident que m'enganyava a mi mateix. Jo no el coneixia prou, no sabia el mal
que m'estava fent. Sota els seus efectes, em distanciava de la realitat i m'endinsava
cada cop més en un món de fantasies creades expressament per a mi, perquè em
sentís feliç i a gust, perquè aportés les meves capacitats a canvi d'un fals
benestar. Van ser moltes les decepcions que em va dur a través de la seva influència.
Van ser molts els errors que vaig cometre per culpa del seu mal gust i el seu
efecte desconcertant.
Per sort, he deixat el JB. Ja no
en prenc. Estic totalment deslliurat dels seus efectes, i gràcies a això, ara
puc veure amb claredat la quantitat de mentides que han emboirat la meva vida
durant el seu regnat del terror. Es dolent ser esclau d'una beguda, però més
dolent és ser esclau d'un producte de segona camuflat en un dels grans.
Abans feia taules rodones amb
altres addictes al JB. Els recordo bé, queixant-se d'ell, de la seva falta de
sinceritat, de les coses que havien de fer a causa d'ell. Alguns no han pogut
superar-lo malgrat que sembli que ja no en beuen. El JB segueix allà, esperant
temptar-los a la mínima, xiuxiuejant a l'orella de qui l'escolti les seves
acostumades mentidetes de safareig, empudegant l'aire de la seva bilis roïna i
lasciva. Jo des de fora, els segueixo veient enganxats, i suposo que segueixen
despotricant-ne, encara que ho facin en la intimitat de les seves llars.
Els compadeixo. Compadeixo algú
que tenint la capacitat de triar, tria seguir enganxat al JB. Es trist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada