Por

He estat molts dies sense escriure res. Massa temps sense publicar, més ben dit. I sabeu perquè? Doncs molt senzill, escric, ho faig sovint. Tinc quasi tants articles publicats com articles en borrador, però no els publico per por.

Por al que pensaran de mi? No. No m’espanta gens que la gent pensi el que vulgui. Jo assumeixo els meus pecats, com he assumit tots els de la meva vida. Jo soc molt imperfecte. A la vida he fet moltes coses de les que no em penedeixo però que reprovo. No em penedeixo perquè aquests errors m’han ensenyat a ser, a fer i a mirar la vida amb un prisma peculiar, el meu. Per sort, o per desgràcia, em considero una persona oberta i capaç de veure les coses des de diferents punts de vista.

Però hi ha temes que...

Hi ha persones dolentes en aquest món. Hi ha persones que posen al davant de la moral, la justícia, les creences i els valors, l’egoisme –personal o de grup-, els interessos i els calers. Aquestes persones, que es mouen bé entre l’ambigüitat d’un discurs que no diu res i deixa als altres els judicis i les paraules per després fer-se les víctimes, crear mites i llegendes del no res, embrutar el bon nom de famílies, professionals, persones bones que tenen por; aquestes persones embruten a base de fer neteja.

Les persones dolentes no només estan al govern, o a la màfia, o a l’Afganistan. N’hi ha en ciutats grans i pobles petits. Persones que busquen fins amagats per sota una màscara de bondat, de germanor, de comunitat i llibertat. Persones que tenen una capacitat de lideradge tant gran com el seu ego i que responen només a un de més egocèntric que ells, i que amb aquest lideratge corrompen, sedueixen, exclouen, enganyen, menteixen.

Jo no publico gran part dels escrits que tinc fets per por. Por de persones dolentes que, no m’amenacen a mi, amenacen a persones innocents que treballen i fan les coses bé, i responen a la seva pròpia consciència. Persones amb defectes i virtuts, però no males persones.

Agredir-les a elles pel que jo penso o deixo de pensar és vil, malvat. I tant malvat i vil és fer-ho, com consentir-ho, com callar i mirar cap a una altra banda.

Avorreixo aquesta gent. Els avorreixo profunda i conscientment. I espero, sincerament, que un dia, arribi ben aviat, la mateixa mentida que us va col·locar on sou se us emporti a tots com una riuada, una riuada de gent que reconegui en vosaltres i la vostra llibertat coaccionada, la mala gent que sou en realitat.

No tot si val.

I jo ja estic fart de tenir-vos por.