El temps, el nostre aliat, el nostre enemic. Quan falta
per... quan temps ha passat des de... Des que naixem fins que morim, l’única
cosa que passa inexorablement, és el temps. Els segons, els minuts, les hores,
els dies; i qui dia passa anys empeny, i és ben cert. I tal dia farà un any d’aquella
cosa que vaig fer, i que tant de temps vaig esperar per aconseguir.
Aliat dels nostres delits, enemic per els nostres records,
ens fa companyia silenciosa, essent còmplice de cada minúscul acte que
realitzem, i no el delata a ningú. Bé, tret que el temps posi les coses al seu
lloc, com diuen; però és clar, això només ho dirà el temps. I a cada passa que
donem, un temps passat ens recorda que l’acabem de deixar enrere.
I és que hi ha coses que només les guareix el temps, i hi ha
coses que ni tant sols el temps farà que s’oblidin. Tot és tant relatiu, potser
excepte el temps, que per més relatiu que sigui, passa sempre endavant, mai
enrere.
I ens passem la vida buscant temps per fer això, o allò
altre, o perdem el temps treballant massa, i passant poc temps gaudint de la
vida. Perquè tot és redueix a això: temps per dedicar a tu.
Deixa de barallar-te amb els teus pares i busca temps per
reconciliar-t’hi, perquè el temps va a la contra de la seva llarga vida, i cada
segon que passa és un segon perdut per viure a la vora de la gent que estimes.
I massa sovint sentim allò de: era massa jove, encara tenia tota la vida per
davant, hauria d’haver tingut més temps...
Aprofita la vida, i el temps sempre serà el teu aliat, i
quan siguis vell, o t’arribi l’hora, sigui quan sigui, no pensaràs que t’ha
faltat temps, doncs el temps de qualitat és etern, i aquest s’atura dins la
ment de tots aquells que l’han pogut gaudir....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada