Vacances!!

Ja les tenim aquí! Les esperades vacances d’estiu. D’aquí una setmaneta escassa pot ser que tres quarts del país estigui de vacances, i l’altre quart estigui treballant per que els altres, se sentin còmodes i no tinguin calor.

Quins dies més bonics aquests; la platja, la muntanya, els creuers, els hotels... La canalla entaforada en el cotxe hores i hores per arribar a bon port és un mal que s’ha de passar, un mal menor. Cinc dies fora, deu, quinze o els que sigui i tinguin la sort de gaudir, per desconnectar, oblidar-se de tot i tothom i carregar les piles.

Carregar bateries i oblidar que, el món està fet una braga, i que el nostre país particularment, està fet una porqueria. Carregar-se de paciència perquè possiblement quan tornin, les coses aniran igual, pitjor o molt pitjor! Algú promet que vagin millor? Noooo! De fet, encara no he sentit dir a ningú amb dos dits de front que, malgrat som a les vacances, i moltes coses es podrien paralitzar durant un mes, no les farà per intentar redreçar les coses.

Magistrats, tribunals, paperassa sospitosa, trames diverses, gendres corruptes, crisis galopants, flors d’hivernacle, brots verds que no apareixen, sobres tancats circulant amunt i avall, finançaments dubtosos... és igual, deixem-ho per més endavant.

Es a dir, nosaltres, els autònoms per exemple, si volem que els nostres negocis vagin millor hem de treballar més, i fotre’ns les vacances enlaire, si cal. No hi ha més remei.

Els que treballen per alguna empresa que encara aguanti, faran les vacances quan i com les digui el cap de personal, i per tant, pot ser que tampoc les facin ara. Però les empreses s’estan ajustant el cinturó i el personal, més que faltar, sobra... i si sobren, potser no faran vacances, potser no treballaran i llestos.

De fet, una vint i setena part de la població està sense treballar. Si no treballes, això no són vacances, són dies de suplici per pagar les vacances dels que si que les fan, els nens i nenes del nostre país. Que les han de fer, per llei i punt.

Els nostres polítics tanquen els parlaments i les seves oficines i marxaran uns dies cap a destins humils i poc poblats per desconnectar de la merda que porten a sobre. Potser si estan molts dies en remull s’aconseguiran treure de sobre la pudor, una estona.

Vacances! Jo en faré, per força. El meu negoci ara que és estiu genera més despeses que ingressos, encara que treballi totes les hores del dia, per tant, el més calent és a l’aigüera. Millor que faci com tothom, marxi, desconnecti i quan torni ja miraré de no deprimir-me massa amb lo que ens espera.

Sort que l’onze de setembre tornaré a sentir-me persona lliure per una estona, i ocuparé la meva plaça a la cadena per la independència. Almenys aquell dia, serem uns quants que farem fila, i no serà per la finestreta de l’atur ni de la declaració de renta... Per un dia, el descans de les vacances haurà valgut la pena, que si fa molta calor o plou, serà un agradable suplici pel país... Que Déu ens escolti!

Aix! Que no ens ha d’escoltar ell, que ho han de fer aquells... buuuuuuf! Que ho tenim magre...