Assegurats!

Avui em mirava el compte corrent. No ho faig gaire, sobretot en els darrers temps, perquè tal com van les coses, els diners millor no mirar-los massa. Però bé, el fet és que, he pecat de curiós.

A casa, estem assegurats! 

Estem assegurats contra tot! Bé, contra tot segur que no, però contra moltes coses, la majoria, imprevistos de l'esdevenidor que, malgrat poden passar i tant de bo que no passin mai, no acostumen a fer-ho. De fet, segur que si mirem les estadístiques de tots aquests mals que passen tant sovint (segons els asseguradors) són fets aïllats que, no ens enganyem, asseguren el seu negoci, no la nostra sort o dissort.

Partim d'aquesta base, les assegurances són un negoci, i segur que no és un mal negoci. Tenint en compte aquesta dada, senzilla, és comprensible que, persegueixin al personal per assegurar l'entrada d'efectiu. Et persegueixen per tot: asseguren les dents, la llar, la vida, la casa, els cotxes, les motos, els negocis, els objectes (qualsevol), les marques, els drets d'imatge... Qualsevol cosa pot ser assegurada, és lògic! No volem perdre el valor econòmic de les coses que tenim, no volem haver de pagar les destrosses que causin les nostres negligències, accidents, ensurts, desastres naturals... Paguem per avançat, esperant cobrir-nos les esquenes. 

Està bé. Jo ho comparo amb el tema dels bancs. Negocis que funcionen a base de recollir els diners dels altres, i guardar-los. Els bancs directament, t'agafen els sous (com ja he dit algun cop, per llei i de manera obligada) i juguen amb ells per fer-se rics, més rics i més rics... i les asseguradores no fan res que no sigui similar, en menor mesura: t'agafen els imports del "seguro" i juguen amb ells, per fer-se rics, més rics i més rics. Els dipòsits asseguren el pagament d'altres "accidents", si és que reuneixen tots els requisits necessaris per ser coberts (tots coneixem persones que, davant la seva sorpresa, el seguro no l'ha cobert quan ha succeït quelcom). 

Bé, parlo per parlar, soc un ignorant i no tinc les dades. Qualsevol em dirà, tu no saps la d'accidents que passen i la de cobertures que donen les asseguradores! No, és evident, parlo sense coneixement. Només veig que, per exemple, porto pagant pel seguro del meu cotxe tots els anys que fa que condueixo, i jo encara no he tingut cap accident, picada o sorpresa. Pago per les assegurances dels meus pisos (no en tinc més d'un, però en tots els que he viscut n'he pagat un) i només un cop hi ha hagut danys a tercers per una fuita d'aigua (curiosament, en aquell cas, pels motius que fos, vam arribar a un acord i es van pagar les despeses sense avisar els respectius). 

Jo no dic que no passin coses. Jo no dic que no estigui bé això que, si passen coses, tinguis el cul cobert. Però normalment el que cobreixes són els desperfectes als altres, i els teus te'ls has de pagar tu. Normalment paguem més en assegurar que en el que hem de cobrir en cas d'accident. 

I si en la majoria dels casos, normalment és així, deu ser perquè les assegurances estan pensades per fer diners, no per regalar-ne. 

Jo faig un exercici mental senzill: De tota la gent que conec, en el meu cercle d'àmbit privat diguem, quantes persones se que tenen assegurat el vehicle? Totes. (posem que algun va sense seguro, però que ningú ho sap) Cent persones? En conec més, però em quedaré amb cent persones. Cent assegurats, a una mitjana de 400 eurets (tiro baix), 40.000 euros més o menys, cada any a diferents companyies. Em creieu si us dic que una, o dues persones potser han tingut un accident en aquest any? Multipliqueu per la població que te cotxe i que per obligació n'ha de pagar un, sumeu-li plus per vehicle potent i altres extres que posem a les clàusules. Feu la operació senzilla i calculeu, quants milions s'embutxaquen i quants en tornen. D'acord que aquestes companyies tenen empleats, i seus i oficines. Clar que si, i despeses corrents i de tot tipus. Però no és una manera de vendre fum, una mica? L'estadística em torna a donar la raó, i per tots els accidents que cobreix una assegurança, milers i milers de persones pagaran tota la vida per, perdoneu, cobrir-se les esquenes amb una gruixuda i flamant manta d'aire calent.  

Sí, vivim assegurats. Assegurats que hi hagi empreses i negocis que creixen per decret, per si de cas, perquè, a vegades passa...