Un futur paradoxal

Avui m'he llevat càustic.

He mirat al mirall i he vist un ésser caduc que s'encamina cap a la mort (espero que tard) com tots els seus congèneres, i que poc a poc s'extingirà.

Parlo de l'ésser humà. L'ésser més arrogant de tot l'ecosistema global, aquell que es creu de si mateix fruit d'una creació divina perquè sinó no te sentit la seva existència.

Tinc un conegut que, creu que és un extra terrestre, que va arribar aquí d'un altre planeta, i no encaixa.

Abans acostumava pensar que estava ben guillat, ara penso que tampoc està tant allunyat del pensament de la majoria, i no se qui està pitjor. Almenys ell pensa que ve d'un altre lloc, encara per demostrar, mentre que la resta pensen que segur, són les creacions divines d'un ésser superior.

bé, això em porta a pensar que, la humanitat està condemnada, per la seva arrogància, a extingir-se. I tots els somnis de futur, volant per l'espai i fent coneixences amb altres civilitzacions (potser els pares del meu conegut) seran una quimera, una utopia que mai veurà la realitat.

La evolució de les espècies ens ha dut fins aquí en un llarguíssim camí que, ara molts posen en dubte en nom de teories noves. La evolució de les espècies ens ha fet el que som i, nosaltres hem sortit voluntàriament d'aquesta selecció, emportant-nos en el trajecte les malalties i els defectes genètics i de fàbrica que els que ja no han estat seleccionats portaven amb ells. En el fons hem seleccionat nosaltres, voluntàriament els que passen els gens, i això se'n diu selecció no natural. 

Això, per a mi, avui, és una evidència. I com més tecnologia tenim per estalviar patiment i allargar la vida, paradoxalment, el que estem fent és escurçar la vida de la humanitat en general. Allargar per escurçar, donar més qualitat per extingir l'espècie.

Totes les conseqüències que es deriven del fet que, tinguem una vida més sana, pura, civilitzada, "humana" i tecnològica seran determinants, A la llarga, el planeta començarà a fer-nos fora mentre que l'herència genètica s'anirà debilitant, i les malalties "inexplicables" i letals s’aniran escampant...

No ens enganyem, el gran pecat de l'home no ha estat mai no creure en Déus, ha estat precisament, creure-hi massa...