Estic esgotat. Se m'estan acabant
les ganes d'emprendre, de tirar el país endavant a base de deixar-me la salut a
canvi de res, de deutes, de trucades i correus intimidants que t'apressen a
pagar o tallar, denunciar, investigar, jutjar.
En aquest país de merda,
Catalunya sota les ordres de l'altre gran país d'estafadors, Espanya, treballar
honradament i intentar guanyar la crisi econòmica no és possible. Ho has de fer
enganyant, estafant, oprimint i saltant-te les normes.
Que tens un bar? no entris la
majoria de cobraments a caixa, la facturació en negre, si pot ser. Que poses el
plus? Pirata, no val la pena pagar el "paston" que et cobra cada mes
la plataforma per cobrir tot just les despeses i no guanyar més que soroll, hores
i mal de caps. Que necessites ajuda en hores punta? contracte algú, ja veuràs
com t’arruïnes; molt millor tenir una amistat a hores i pagar-li en b,
opacament. Que no guanyes prou amb els cafès? Compra el més barat al Carrefour
i augmenta el marge, ningú ho notarà. I fes el mateix amb el pernil, les
croquetes i els calamars, ningú ho notarà.
PER QUE EN AQUEST PAÍS DE MERDA,
SER HONRAT NO ESTÀ DE MODA, I SI HO ETS, ETS EL PRIMO QUE PAGA PER TOTS!
Estic cansat de fregar el terra a
primera hora i tenir els lavabos nets. Estic tip de fer servir el cafè de gamma
mitja per satisfer el paladar i tenir-lo a bon preu per no malbaratar les
butxaques dels clients. Cansat de comprar bon embotit i fugir de les grans distribuïdores
i les marques establertes; de vendre un suc fet al país i no un d'italià o
australià; tip de coure el pa al dia, cada certes hores perquè tothom el trobi
a punt a cada franja horària; fins als ous de fer la salsa brava a ma, innovant
amb una recepta per tenir les patates braves diferents a la resta; cansat de
ser honrat i veure com, al meu voltant, la honradesa s'acaba quan s'han de
guanyar diners.
En aquest putu país, el que tenim
(i per això vull que canviï), treballar per tu, pagar els teus autònoms,
afrontar la clientela amb un somriure i respectar la legislació vigent, és una ruïna,
és una constant butxaca foradada. Aquí només s'enriqueixen les elèctriques que
no tenen pietat de tu, les gasístiques que fan el mateix, hisenda (que no som
tots, ni de bon tros), la seguretat social (que et fum uns recàrrecs de la
hòstia si et deixes una quota en mal moment), els ajuntaments, que ajudar,
ajudar, és la última cosa que fan, si poden...
En aquest país el millor és
treballar per un altre, a sou, amb horari i sense responsabilitats. Vull ser
caixer. Vull ser administratiu. Vull ser escombriaire o netejador de llars.
M'és igual, però no vull ser autònom, perquè lluny de reflectir el significat
de la paraula (que tu sol et vals), tenir el teu propi negoci avui és, no
dormir, innovar constantment, fer més hores que un rellotge, oblidar-te de la
família i... no badis ni un segon, perquè tant ràpid com has començat,
s'acaba.
I et quedes amb una ma al davant
i una ma al darrera.
És com estic jo, esperant que tot
s'enfonsi per tirar la tovallola.
Mentrestant, segueixo treballant
honradament, encara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada