Bona nit,
Ara mateix són dos quarts de dotze de la matinada del dia 20 de novembre de 2011. Això vol dir que som a les portes de les eleccions, a les portes del canvi, el dia després de reflexionar molt.
De fet, jo no penso anar a votar! Ostres, quina novetat! Un paio que es queixa dels polítics i que no va a votar! El meu pare sempre em deia que si no votava, no tenia dret després a queixar-me. Si no voto, és que no m'importa el que passa. Si no voto, soc un anti sistema, i per tant soc fora del sistema, i per tant, soc un indesitjable que fa que les coses no vagin endavant, i afavoreixo la majoria i, bla, bla, bla...
Ara mateix és tard i miro la ciutat com dorm als peus del meu balcó privilegiat, i penso, sort que podem dormir i desconectar de tota aquesta merda, per què si no, parariem realment bojos, sense cap mena de dubte!
La societat en la que visc, el meu país, la meva petita i ofegada nació catalana, el meu estat espanyol acollidor i amable, la nostra estimada europa i el nostre somni occidental, capitalista i consumista... tot, està podrit.
Podrit com ho està una poma en una cistella després d'estar-hi massa temps sense que ningú se la mengi.
Podrit com ho pot estar un cos mort després de passar massa temps al sol, a la intempèrie.
Podrit com només pot estar una societat acabada, manada per un clan endogàmic d'hereus de la noblesa aristocràtica, un gran imperi que s'enfonsa i com un escorpí, gira la cua contra si mateix per que se sent amenaçat des de dins!
Jo no voto per què el meu vot o el de qualsevol no farà que les coses canvïn; res que jo faci, o el meu veí, o la meva família, o totes les famílies del meu voltant fem, canviaran res del que passa; això només ho pot canviar una revolució, i no precisament silenciosa o pacífica, que és el que volen els civilitzats amos de les nostres vides. A occident ens hem mirat les revoltes àrabs pensant que això aquí no pot passar. És evident que no pot passar; ja hem viscut massa violència durant el segle passat... però a costa de què hem de seguir aguantant abusos dels poderosos?
El poder son persones carregades de duros que viuen tranquilament en mansions immenses allunyades de tothom. Només són persones! Gent feble i arrogant; persones tristes i corruptes que només aspiren a tenir, acumular i heretar-ho als seus; persones que mouen els fils de les titelles que nosaltres votem, i que per tant, ho fem a qui ho fem, l'efecte serà el mateix.
El poder fa fàstig.
El poder pud.
Jo no vull participar més d'aquest estúpit joc.
Ni en blanc, ni en verd; votar no és participar de la democràcia que tant ens ha costat d'aconseguir, com diuen alguns. Votar és fer el paperina cada quatre anys per què persones sense escrúpols juguin amb els nostres diners i esforços, se'n riguin de nosaltres i ens menteixin a la cara només per seguir on són, agafats dels fils dels que els belluguen.
Els nostres polítics no em representen. Cap pensa com jo penso i cap em mereix el més mínim respecte. Quan veig el circ que munten al senat o al congrés, com s'insulten amb educació, com juguen amb els aplaudiments dels seus i com s'inflen davant les càmeres, només veig una actors de la faràndula més; actors i dolents en la majoria dels casos; és veritat que n'hi ha algun de bo, i aquest és el que triompfa, però és el que és, un trist i ben pagat actor que representa el seu paper i para la ma per anar cobrant.
Mentres, els espanyolets de peu, treballem com rucs per quatre miserables cuartos que ens arriben justos per fer-nos la idea que estalviem a final de mes, i compte, no la caguem mai; no abaixem la guàrdia a la feina; no mentim als nostres clients descaradament; no portem el negoci a la bancarrota per què, ho perdem tot!
Un polític pot portar-nos a tots a la ruïna i tornar a presentar-se en un altre partit, moment, temps, càrrec...
Un polític pot destrossar un país i retirar-se dient: he fet el que he pogut, ara em toca mirar els núbols...
Jo no puc ni tant sols adormir-me un dilluns al matí...
He reflexionat prou temps en tot això i, sincerament, us ho regalo. Si voleu votar, voteu!
Jo, passo.
Ara mateix són dos quarts de dotze de la matinada del dia 20 de novembre de 2011. Això vol dir que som a les portes de les eleccions, a les portes del canvi, el dia després de reflexionar molt.
De fet, jo no penso anar a votar! Ostres, quina novetat! Un paio que es queixa dels polítics i que no va a votar! El meu pare sempre em deia que si no votava, no tenia dret després a queixar-me. Si no voto, és que no m'importa el que passa. Si no voto, soc un anti sistema, i per tant soc fora del sistema, i per tant, soc un indesitjable que fa que les coses no vagin endavant, i afavoreixo la majoria i, bla, bla, bla...
Ara mateix és tard i miro la ciutat com dorm als peus del meu balcó privilegiat, i penso, sort que podem dormir i desconectar de tota aquesta merda, per què si no, parariem realment bojos, sense cap mena de dubte!
La societat en la que visc, el meu país, la meva petita i ofegada nació catalana, el meu estat espanyol acollidor i amable, la nostra estimada europa i el nostre somni occidental, capitalista i consumista... tot, està podrit.
Podrit com ho està una poma en una cistella després d'estar-hi massa temps sense que ningú se la mengi.
Podrit com ho pot estar un cos mort després de passar massa temps al sol, a la intempèrie.
Podrit com només pot estar una societat acabada, manada per un clan endogàmic d'hereus de la noblesa aristocràtica, un gran imperi que s'enfonsa i com un escorpí, gira la cua contra si mateix per que se sent amenaçat des de dins!
Jo no voto per què el meu vot o el de qualsevol no farà que les coses canvïn; res que jo faci, o el meu veí, o la meva família, o totes les famílies del meu voltant fem, canviaran res del que passa; això només ho pot canviar una revolució, i no precisament silenciosa o pacífica, que és el que volen els civilitzats amos de les nostres vides. A occident ens hem mirat les revoltes àrabs pensant que això aquí no pot passar. És evident que no pot passar; ja hem viscut massa violència durant el segle passat... però a costa de què hem de seguir aguantant abusos dels poderosos?
El poder son persones carregades de duros que viuen tranquilament en mansions immenses allunyades de tothom. Només són persones! Gent feble i arrogant; persones tristes i corruptes que només aspiren a tenir, acumular i heretar-ho als seus; persones que mouen els fils de les titelles que nosaltres votem, i que per tant, ho fem a qui ho fem, l'efecte serà el mateix.
El poder fa fàstig.
El poder pud.
Jo no vull participar més d'aquest estúpit joc.
Ni en blanc, ni en verd; votar no és participar de la democràcia que tant ens ha costat d'aconseguir, com diuen alguns. Votar és fer el paperina cada quatre anys per què persones sense escrúpols juguin amb els nostres diners i esforços, se'n riguin de nosaltres i ens menteixin a la cara només per seguir on són, agafats dels fils dels que els belluguen.
Els nostres polítics no em representen. Cap pensa com jo penso i cap em mereix el més mínim respecte. Quan veig el circ que munten al senat o al congrés, com s'insulten amb educació, com juguen amb els aplaudiments dels seus i com s'inflen davant les càmeres, només veig una actors de la faràndula més; actors i dolents en la majoria dels casos; és veritat que n'hi ha algun de bo, i aquest és el que triompfa, però és el que és, un trist i ben pagat actor que representa el seu paper i para la ma per anar cobrant.
Mentres, els espanyolets de peu, treballem com rucs per quatre miserables cuartos que ens arriben justos per fer-nos la idea que estalviem a final de mes, i compte, no la caguem mai; no abaixem la guàrdia a la feina; no mentim als nostres clients descaradament; no portem el negoci a la bancarrota per què, ho perdem tot!
Un polític pot portar-nos a tots a la ruïna i tornar a presentar-se en un altre partit, moment, temps, càrrec...
Un polític pot destrossar un país i retirar-se dient: he fet el que he pogut, ara em toca mirar els núbols...
Jo no puc ni tant sols adormir-me un dilluns al matí...
He reflexionat prou temps en tot això i, sincerament, us ho regalo. Si voleu votar, voteu!
Jo, passo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada