Benvinguts i ben trobats!

Ho se! Se perfectament que rebre al personal amb aquesta alegria enèrgica i motivadora, en els temps que còrren és agosarat, però no hi puc fer més! M'estreno aquí, decididament a fer soroll, a criticar a tot Déu i sa mare, a no deixar-ne cap de dret; amb energia i en positiu!
Per què, tant se val si estem en crisi, o si tenim feina o no en tenim, o si el que passa al món ens afecta o no; el que és important és que ens importi o no, tot plegat ens toca bastant els collons i els ovàris, i no hi podem fer res; bé... res?
Jo m'he proposat xerrar. Cada dia obro els ulls en un país més deprimit, en un món més caòtic, en un planeta més estrany i tic ganes d'expressar el que em fa sentir. Tanta decepció amb els que manen no pot quedar així: polítics, banquers, manipuladors professionals, poderosos corruptes (difícil separar aquests dos conceptes)... tots són part del problema i també, com no, de la solució. Com deia un llibre que vaig tenir a la estanteria durant un temps, Tots som humans; i tant! Però es veu que uns ho són més que d'altres, com en temps pretèrits!
Però les barbaritats i bagenades no passen només a escala planetària. Visc en una ciutat petita o un gran poble amb molt ciment que és Manresa, i vinc d'un poble petit com Santpedor (un poble molt mediàtic darrerament); però no hi vaig néixer al Bages, no. Abans venia de l'Empordà, concretament de Mollet de Parelada i Pontós i més abans encara, i allà on em van parir, de Barcelona, la gran urbe del Mediterrani. Per tant, donant un tomb he arribat on soc i pel camí, m'he trobat moltes coses, he topat amb molta gent i he vist món, com diuen. Ara soc pare recent i fill de sempre, espòs i treballador amb sort, en un món que trontolla i està ferit. No tot és dolent, però hi ha molt nala gent per aquests averanys. Si voleu acompanyar-me, jo us prometo que tant com pugui, us deixaré conèixer el meu humil punt de vista sobre lo dolent i lo bo que veig en aquest petit i gran planeta blau...
Encara és blau, no?